Estudi Aod Catalana 2006-2012
BALANÇ D’UNA POLÍTICA PÚBLICA IMPRESCINDIBLE
0,7% Vol
LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL CATALANA 2006-2012 BALANÇ D’UNA POLÍTICA PÚBLICA IMPRESCINDIBLE
Catalunya no hi pot renunciar. Dues legislatures per construir una política de cooperació d’avantguarda, dos anys per desmuntar-la.
Investigació: Toni Royo, Pilar Mayordomo Coordinació: MontseSantolino Disseny: Joan Luzzatti
Informe de l’AOD de la Generalitat 2006-2010. Radiografia d’una aposta clara, però insuficient.
INTRODUCCIÓ
Al pressupost de la Generalitat de Catalunya de l’any 1986 figura per primera vegada una partida específica dedicada a Ajut oficial al desenvolupament (AOD). Tanmateix, el reconeixement polític de la solidaritat internacional arribarà a partir de lesmobilitzacions ciutadanes el 1994 que reclamen a les administracions local i autonòmica que l’assumeixin com un compromís permanent. La creació de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament-ACCD el 2003, l’assignació de partides específiques i els esforços de planificació van posar els ciments de la nova política de cooperació catalana. Per la seva banda, la Federació Catalana d’ONG per alDesenvolupament-FCONGD, fundada el 1989, té com una de les seves principals missions el seguiment i la consolidació d’aquesta política pública. El 2006 va elaborar el I Informe de l’AOD a Catalunya (2003-2005) per avaluar el seu desplegament i facilitar-ne la comprensió. Si el primer informe era una aproximació a la realitat de l’AOD catalana i dels seus principals actors (Generalitat deCatalunya, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament -FCCD-, Diputació de Barcelona i Ajuntament de Barcelona), aquesta segona entrega se centra únicament en la Generalitat de Catalunya atès el seu paper rector, i la dificultat d’obtenir les dades actualitzades de les altres administracions.
FCONGD 2
LA COOPERACIÓ INTERNACIONAL CATALANA 2006-2012. BALANÇ D’UNA POLÍTICA PÚBLICA IMPRESCINDIBLE
Elnou informe, amb dades 2006-2010, plasma l’evolució de la política de cooperació de la Generalitat de Catalunya i permet fer balanç de tota una etapa iniciada el 2003 amb la creació de l’Agència Catalana de Cooperació al DesenvolupamentACCD i caracteritzada per un creixement sostingut dels fons de cooperació fins el 2008. En conjunt, els dos informes completen la imatge del primer cicle de lapolítica de cooperació del Govern català, una política jove de recent institucionalització. L ’informe s’estructura en diversos apartats. Primer s’aborda l’anàlisi de l’esforç pressupostari en Ajut Oficial al Desenvolupament-AOD de la Generalitat, situant-lo en el marc del conjunt de les comunitats autònomes de l’Estat. Segueix una anàlisi del procés de disseny i desplegament del Pla director d’aquestperíode, i s’aborda després l’acció dels organismes responsables com ara l’ACCD i els diferents departaments, a la llum de la coherència de polítiques. Finalment s’estudien els aspectes més específics de la política pública de cooperació catalana o el que es podrien considerar els seus senyals d’identitat: modalitats, instruments, actors, sectors i àrees geogràfiques d’intervenció.
Com actorfonamental del sistema català d’ajuda al desenvolupament, l’informe recull algunes accions d’incidència de la FCONGD. Aquest informe no obvia tampoc els canvis polítics i econòmics que s’han produït des del final del període analitzat. Les conclusions que es podien treure amb les últimes dades disponibles han incorporat també una valoració inicial de l’acció de Govern més recent, i les recomanacionsque s’inclouen prenen en consideració la nova conjuntura i s’orienten a la millora de la qualitat i l’impacte de la cooperació catalana.
1. Una oportunitat perduda: creixement significatiu de les partides pressupostàries però insuficient per arribar al 0,7% El 59,65% de l’AOD de la Generalitat durant els anys 1986-2010 correspon al període 2006-2010.
L’any 1986, la Generalitat de Catalunya...
Regístrate para leer el documento completo.