Estudi De Calci

Incipient despreocupació de les dones per la seva qualitat òssia.
S’ha realitzat un estudi sobre la qualitat òssia de 38 dones d’entre 18 i 24 anys comparant si aquestes fan una ingesta diària de calci com la recomanada. La quantitat diària recomanada per cada dona (QDR) és de 1300 mil·ligrams de calci. L’estudi ha donat una variable quantitativa que correspondrà a la ingesta diària de calci (enmil·ligrams) feta per cada dona. Les dades obtingudes han estat les següents:
808 | 882 | 970 | 909 | 802 | 374 | 416 | 784 | 997 | 651 |
716 | 438 | 1420 | 1425 | 948 | 1050 | 976 | 572 | 403 | 626 |
774 | 1253 | 549 | 1325 | 446 | 465 | 1269 | 671 | 696 | 1156 |
684 | 1933 | 1032 | 748 | 1203 | 2433 | 1255 | 1100 | |

Per dur a terme aquestestudi s’ha emprat un seguit de metodologies i s’ha realitzat una sèrie de càlculs (a partir d’un programa informàtic d’anàlisi estadístic anomenat Deducer) amb la finalitat d’analitzar i treure una conclusió dels resultats per poder acceptar o rebutjar la hipòtesi formulada.El primer que s’ha fet abans de començar el pla d’anàlisi ha sigut ordenar les dades de major a menor. Tot seguit s’ha representat aquesta variable quantitativa amb un diagrama de tronc i fulles (stem and leaf) el qual ha representat i agrupat les dades en classes però sempre conservant el valor de la variable. Com també s’hanrepresentat en un Q-Q plot el qual s’ha utilitzat per comparar les dades respecte una distribució normal. A continuació s’ha calculat un estadístic descriptiu de localització, la mitjana, un estadístic descriptiu de dispersió (al voltant de la mitjana), la desviació estàndard i finalment l’error estàndard de la mitjana.Seguidament s’ha realitzat un interval de confiança el qual utilitza un estimador puntual ( la mitjana que s’ha calculat prèviament), la grandària mostral ( en aquest cas era 38 ), l’error estàndard que també s’ha calculat anteriorment i finalment unaconfiança del 95%. Un cop fet això s’ha portat a terme el mateix procediment, és a dir, s’ha realitzat els mateixos gràfics, i els mateixos càlculs però aquesta vegada eliminant els dos valors més grans de la mostra.Acabada aquesta primera part del pla l’anàlisi s’ha començat a treballar amb la hipòtesi nul·la. S’ha realitzat un contrast d’hipòtesi bilateral per arribar a concloure si es podria acceptar o s’hauria de rebutjar la hipòtesi nul·la. Per fer-lo, primer que res, el programa (Deducer) ha definit clarament les dues hipòtesis. Com a hipòtesi nul·la (H0) estenia que la ingesta diària de calci feta per aquestes 38 dones era igual a la QDR . Per l’altre banda es tenia, com a hipòtesi alternativa, que la ingesta de calci diària feta per les dones era diferent a la QDR (H1). Tot seguit ha calculat, mitjançant el test t-student l’estadístic de contrast a partir de les dades de la hipòtesi nul·la. Per calcular-lo primer de tot s’ha definit un nivell designificació (α) del 0,05 corresponent a l’error tipus I (indica una confiança del 95%). A la vegada també ha donat el P-Valor de l’estadístic de contrast, és a dir, la probabilitat de tenir un valor per l’estadístic de contrast tant allunyat o més que l’obtingut. Finalment s’ha realitzat un contrast d’hipòtesi bilateral (amb el mateix procediment que en el cas anterior) però traient els dos...