Estudiante

CR1 .La primitiva ciutat de roma es
va formar quan unes famílies
de la religio del Laci es van
unir per habitar un mateix terri-
tori i compartir el naixement
d’una nova ciutat.Entre les
famílies no hi havia cap diferèn-
cia,totes tenien la mateixa impor-
tància i poder en la ciutat nova
acabada de crear. Amb el temps van
apareixer diferències:

CR1l’argument demogràfic dela ciutat,
provocat x l’arribada de persones q
venien del Laci i altres pobles +
allunyats, i creixement econòmic
desigual. Les diferents classes socials
a roma es basaven en el naixement i en
la riquesa de l’individu/família. Aque-
stes classes van canviar al llarg de la
hist. de roma amb un ascens a una cl.
superior.

CR11ªdiferenciació tant Monarq.
Repu/imperi..: ·homeslliures:
totes les persones q no havien
nascut esclaus.Com a HLL tenien
drets i deures,xro variaven en funció
de les cl.socials internes. Xro no po-
dien dir que tots els HLL eren =
; fet q formà 2 grups importants:
patricis i plebeus.. ·patricis:
descentents de les famílies funda-
dores de la ciutat.

CR1Representaven l’aristocràcia de la
societat romana i gaudien de privi-legis:econòmics,religiosos,polítics
i socials.Econòmicament eren els
propietaris majoritaris de les terres
i els que rebien els beneficis de les
conquestes romanes.Per la religió
podien formar part dels col-legis
sacerdotals,que tenien molt de
poder a la ciutat. Tmb ocupaven

CR1la majoria de càrrecs polítics i
només ells podien formar parrt
dels tribunals de justícia. Aquests
privilegis afinals de la república
tmb van passar en mans dels pleb.
·plebeus: descendents de les pri-
meres famílies que van instalar-se
a roma provinents de la resta del
Laci i d’altres zones properes.
com q eren considerats estrangers,











CR1el els 1ª tª d roma, no tenien cap
deure xro tmpoc cap dret. No po-
dien accedir a cap càrrec polític/
religiós,no podien rebre terresde
les conquestes ni podien casar-se
amb cap membre patrici. Amb
l’arribada a roma d’un gran nº
d persones, el nº de plebeus va
créixer en poc temps,això els
va donar força x exigir la igualtat

CR1amb els patricis,cosa q van
aconsegir.Així i tot alguns
plebeus van aconse.enriquirse
gràcies al comerç.clients:plebeus
q voluntàriament es pasaven sota
la protecció d’1 patricianomenat
patronus.El client es presentava a
casa del seu patró per retre-li obe-
diència i respecte i fer el que li
manés.A canvi el client rebia ali-

CR1ments i $ per mantenir la família.
Quan hi va haver la diferència
entre els mateixos plebeus en
l’enriquiment d’uns i molts empo-
briment d’uns altres el clientelisme
va augmentar moltíssim.lliberts:
aquest grup el formen els pocses-
claus q havien aconseguit ser lliures.
Aquests tot i haver deixat l’esclavitud
no gaudien dels mateixos drets que els

CR!plebeus i – q els patricis. Els seus fills
= ciutadans de ple dret. Esclaus: eren
homes,dones i nins q no gaudien d lli-
bertat i q eren propietats d’1 amo.
No eren considerats persones,sino
objectes q es compraven i venien, no
gaudien de cap dret.Elmatrimoni entre
esclaus era il.legal i els fills pasaven a
ser propietat de l’amo. La societat ro-
mana era esclavista i es basava en el

CR1treball dels esclaus,que feien les feines
+ dures i esforçades. Els esclaus públics
propietat d l’estat,encarregat d’obres
públiques. Els escl.familiars porpietat
d’1 amo,podien arirbar a tenir 1 tracte
+ humà. Durant la monarq. , el nº d’es-
clausera bstant redüit,xro degut a les
conquestes de territoris i el gran nº de
persones de guerra,va augment. durant
la república. Els esclaus es venien pú-

CR1blicament, al fòrum o en botigues,els
posaven damunt una “taula” x ser ob-
servats pels possibles compradors.
cada 1 portava al coll un cartell amb
les seves caracter. Esclaus + especial.
= en botigues + luxoses. Esclavitud =...