estudiante

FRANCISCO DE GOYA: CAPRICHO Nº 43, EL SUEÑO DE LA RAZÓN PRODUCE MONSTRUOS.

Fitxa tècnica

Títol : Capricho nº 43 “El sueño de la razón produce monstruos”
Autor: Francisco de Goya y Lucientes
Cronologia: 1793-96
Tècnica: Aiguafort
Suport : Paper
Mides : 206 x 148cm
Localització: Actualment pertany a una col•lecció particular de Zaragoza.













Context històricAquesta obra pertany a “Los caprichos ”una sèrie de 80 gravats que representen una sàtira de la societat espanyola de finals del segle XVIII, sobretot de la noblesa i del clergat.
En la primera meitat d’aquesta sèrie va presentar els gravats més realistes i satírics ; en la segona part va abandonar la racionalitat i va representar gravats fantàstics on mitjançant l'absurd va mostrar visionsdelirants d'éssers estranys.

Hi va haver una sèrie d'esdeveniments en la vida de Goya determinants a la creació dels Capritxos. Aquesta obra apareix caracteritzada per un progressiu distanciament de l'art normatiu amb el conseqüent acostament al domini de la invenció. La greu malaltia que el va deixar sord , les relacions íntimes amb la duquessa d’Alba i els vincles d'amistat amb el cercled'intel•lectuals il•lustrats com Gaspar Melchor de Jovellanos, Juan Meléndez Valdés, Leandro Fernández de Moratín i Juan Agustín Ceán Bermúdez van fer que Goya crees una nova concepció de l’art i que tingués una actitud més crítica. El seu llenguatge es va fer ric i enigmàtic.




La conclusió és que Goya tenia necessitat de crear una sèrie d'estampes satíriques que donessin resposta múltiple a la sevapercepció inventiva de l'art, el seu progressiu aïllament, la seva desconfiança de l'ésser humà i les seves inquietuds socials d'arrel il•lustrada.

Goya, molt relacionat amb els il•lustrats, compartia les seves reflexions sobre els defectes de la seva societat. Eren contraris al fanatisme religiós, a les supersticions, a la Inquisició, a algunes ordres religioses, aspiraven a lleis més justesi a un nou sistema educatiu. Tot això ho va criticar humorísticament i sense pietat en aquestes làmines. Conscient del risc que assumia i per protegir-se, va dotar a algunes de les seves estampes amb rètols imprecisos, sobretot les sàtires de l'aristocràcia i del clergat. També va diluir el missatge ordenant il•lògicament els gravats. De totes maneres, els seus contemporanis van entendre en elsgravats, fins i tot en els més ambigus, una sàtira directa a la seva societat i també a personatges concrets, aquest últim aspecte l'artista sempre ho va rebutjar.

Es va editar en 1799, però en perdre el poder Manuel Godoy (noble i polític espanyol, favorit i primer ministre de Carlos IV entre 1792 i 1797) i els il•lustrats, el pintor va retirar l'edició de forma precipitada per temor a laInquisició. Solament va estar a la venda 14 dies. En 1803, per salvar Els Capritxos, va decidir oferir les planxes i els 240 exemplars disponibles al rei, amb destinació a la Real Calcografia, a canvi d'una pensió vitalícia de dotze mil reals anuals per al seu fill Javier.


5 característiques de l’estil

1.En aquesta Obra podem apreciar a una persona asseguda amb el cap recollit entre els braçosque es recolza en una taula en actitud de dormir o protegir-se. Sobre un fons fosc multitud d'animals nocturns com a òlibes i ratapinyades que semblen amenaçar a l'home.

2.Els gravats han estat entesos com a expressió ideològica del segle de la raó, situant-les en el nivell de representació visual d'un moviment de caràcter filosòfic, polític i cultural.

3.Aquest gravat vol indicar-nos comla raó allibera els seus fantasmes durant el somni, a través del subconscient, per la qual cosa se suposa una bestreta del Surrealisme.

4.Els Capritxos manquen d'una estructura organitzada i coherent, però posseeix importants nuclis temàtics. Els temes més nombrosos són: la superstició entorn de les bruixes, que predominen a partir del Capritx 43 i que li serveix per d’alguna manera còmica...