Estudiante

Tema 2 L’ EMPRESA DURANT LA PRIMERA FASE DE LA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL.
1.

L’EMERGÈNCIA I DESENVOLUPAMENT DEL SISTEMA FABRIL.

Es denomina Revolució Industrial a les transformacions demogràfiques, econòmiques i
institucionals que s'inicien en Gran Bretanya a mitjan segle XVIII i que s'estén als altres
països al llarg la següent centúria. Aquests canvis foren, bàsicament: Creixement delsmercats, canvis tecnològics i canvis en el marc institucional. El resultat fou la difusió de la
industrialització, l'afirmació del capitalisme i la reafirmació del paper de l'empresari.
Aquests canvis es difonen per tot el món en diferents onades que a grans trets es resumeixen:
-Anglaterra:
-França
-Alemanya i EE.UU:
-Rússia i Japó:

1760-1830
1830-1860
1840-1890
1870-1900

Amb laRevolució industrial apareixen les fàbriques, que representen una forma nova
d'organitzar la producció. El factory system es basava en la concentració de la mà d'obra,
organitzada sobre la base d'una divisió de treball, on el procés productiu es mecanitza amb
maquinària accionada per fonts d'energia inorgàniques, tot això sota l'autoritat de l'empresari.

CARACTERÍSTIQUES BÀSIQUES:
−Mecanització del procés productiu
− Flux continu enfront de producció en lots: Disposició de la fàbrica i de la maquinària
en funció d'això.
− Ús de maquinària semiautomàtica – automàtica
− Mà d'obra poc qualificada, ocupació de dones i nens.
− Grup reduït de treballadors qualificats
− Producció en massa de béns estandarditzats
AVANTATGES:
Centralització espacial de la producció
Estalvi de costos detransport
Control més estricte de la mà d'obra
Control de l'empresari sobre recursos i mitjans de producció
Control sobre coneixements associats al procés productiu
Divisió del treball
Augment la “destresa” dels treballadors
Estalvi de capital físic i humà
Augment de la producció i la productivitat

Mecanització
Increments de productivitat
Economies d'escala
Reducció de costosINCONVENIENTS:
Necessitat d’altes inversions inicials en capital fix i pagament regular de salaris

DIFUSIÓ DEL SISTEMA FABRIL I COEXISTÈNCIA AMB ALTRES SISTEMES DE
PRODUCCIÓ
La difusió del sistema fabril fou lenta i desigual: els tallers artesanals i la indústria a domicili
(la qual donarà lloc al sweating system) van coexistir amb el factory system.
Cap a 1840, la fàbrica era el model mésimportant en els sectors tèxtil, sidero-metal·lúrgic i
de construccions mecàniques, però la industria a domicili i els tallers artesanals dominaven la
indústria de la confecció, la fabricació d'armes, rellotges, ganivets i altres productes.
La diversitat de models organitzatius i de tecnologies [substantiu] emprades era mes variada
als països seguidors. Generalment, la Revolució Industrial vaimpulsar la producció artesanal
i la indústria a domicili, almenys en les primeres etapes.
En algunes ciutats (Lió, per a la seda; Sabadell o Tarrasa per a la llana…) la combinació d'un
marc organitzatiu tradicional amb tecnologia moderna va donar com a resultat un sistema
precursor de “l’especialització flexible” que les va situar al capdavant dels seus respectius
sectors a nivell nacional i finsi tot internacional.
Al contrari, en les diverses branques de la confecció, a més de la fabricació de mobles,
joguines i altres productes de mala qualitat, els tallers i la indústria a domicili conformaven
un sweating system, sinònim d'unes qualitats, condicions laborals i salaris pèssims.
La diversitat de tecnologies i sistemes productius estava relacionat amb el tipus de producte i
elvolum del mercat a què anava dirigit.
− Sectors amb un mercat ampli i de creixement ràpid: sistema fabril.
− Sectors amb un mercat mes reduït, es van decantar per altres sistemes flexibles.

2.

UN NOU MARC INSTITUCIONAL: LLIBERTAT PER ALS FACTORS DE
PRODUCCIÓ.

El canvis econòmics i institucionals de la Revolució Industrial finiren amb el sistema feudal i
obriren pas a implantar un nou...