Estudiante

L'àtom de carboni té quatre electrons al seu darrer nivell per la qual cosa té tendència a formar quatre enllaços covalents. Així mateix el carboni manifesta una gran tendència a unir-se a altres àtoms de carboni, tendència que es tradueix en la formació de cadenes carbonades que constitueixen l'esquelet de les molècules orgàniques. Aquestes cadenes poden ser LINEALS, RAMIFICADES i CICLIQUES.Els enllaços entre àtoms de carboni poden ser:
senzills, com a l’età CH3-CH3
dobles, com a l'etè CH2 = CH2
triples, com a l’etí 
Dels altres àtoms que formen els composts orgànics podem recordar que:
L'oxigen i el sofre formen dos enllaços covalents, que poden ser senzills ( -O- ) o un doble ( O= )
El nitrogen forma normalment tres enllaços senzills () o un triple (). També en potformar un de doble i un de senzill (-N=), encara que no veurem aquest cas en els apunts.
L'hidrogen i els halògens formen un únic enllaç senzill.
Segons el tipus d'àtoms que contenen i segons els tipus d'enllaç que presenten, els composts orgànics es poden classificar en:
HIDROCARBURS: contenen tan sols carboni i hidrogen. Es subdivideixen segons el tipus d'enllaç entre carbonis en ALCANS,ALQUENS, ALQUINS, CÍCLICS I HIDROCARBURS AROMATICS.
DERIVATS HALOGENATS: contenen també halògens (substitueixen un C)
FUNCIONS OXIGENADES: contenen, a més a més de C i H, oxigen. Es subdivideixen en ALCOHOLS, FENOLS, ETERS, ALDEHIDS, CETONES, ACIDS CARBOXILICS i derivats (ESTERS, SALS, ANHIDRIDS...)
FUNCIONS NITROGENADES: contenen nitrogen. S'hi inclouen les AMINES, AMIDES, NITRILS i NITRODERIVATS.Cadascun d'aquests composts presenta una agrupació d'àtoms característica que els confereix les seves principals propietats físiques i químiques. Aquestes agrupacions d'àtoms reben el nom de GRUPS FUNCIONALS. Així, per exemple, els àcids tenen com a grup funcional -COOH , els alcohols -C -OH , etc.

Per anomenar qualsevol compost orgànic se segueixen les següents passes:
1. Se cercal'anomenada cadena principal amb les normes específiques de cada tipus de compost.
2. Totes les ramificacions de la cadena principal s'anomenen com a substituents seus. Per indicar la seva posició, es numera la cadena principal.
3. S'escriu primer el nom dels substituents en ordre alfabètic i a continuació el nom de la cadena principal.
     El nom, tant de la cadena principal com dels substituents,estarà format generalment per un prefix, que indica el nombre d'àtoms de carboni que conté i un sufix que és característic de cada tipus de compost i dóna informació sobre els tipus d'enllaços, quins elements estan presents...
Hidrocarburs cíclics
Són hidrocarburs de cadena tancada. Poden ser saturats o insaturats amb dobles i, molt rares vegades, triples enllaços.
S'anomenen igual que elshidrocarburs de cadena oberta amb el mateix nombre de carbonis amb el prefix ciclo.
Per formular-los es representa el polígon regular del mateix nombre de costats que carbonis tengui el cicle. Exemple:

 

ciclopropà









Per tal d'indicar la posició d'un doble enllaç o d'un substituent, se numera el cicle de manera que els enllaços dobles, i en segon terme els substituents,tenguin els números més baixos possibles. Exemples:

 
4,4-dimetilciclopentè


Quan presentin unida una cadena lineal llarga o amb altres substituents, es pot anomenar el cicle com un substituent amb la terminació il. Així, per exemple

2-metil-4-ciclopropilheptà





 


Hidrocarburs aromàtics
Són derivats del benzè: C6H6





Qualsevol de les anteriors estructures éscorrecta. De fet, el benzè té els tres dobles enllaços deslocalitzats. La forma que s'empra més és la que té el cercle dins el cicle. Les substàncies amb dobles enllaços deslocalitzats tenen una gran estabilitat, fet que repercuteix en les propietats físiques i químiques. En el cas d'aquests hidrocarburs es diu que presenten aromaticitat
Quan el benzè és la cadena principal, les cadenes laterals...