Estudiante
Antonio José Cavanilles i Palop naix a València el 16 gener 1745 i mor a Madrid 1804. La seva infància transcorre a la ciutat de València, on cursa els seus primers estudis al Col·legi de Sant Pau, dirigit pels Jesuïtes. A l'octubre de 1759 inicia els seus estudis de Filosofia a la Universitat de València i de manera privada completa la seva formació amb estudis de Matemàtiques iFísica.
Des de 1777 a 1789, com a preceptor dels fills del Duc de l’Infanteu, Cavanilles fixa la seva residència a París. És allà on s'inicia en els estudis de botànica. En 1780 comença a mostrar un gran interès per l'estudi de les plantes i gràcies a la seva amistat amb André Thouin i Antoine Laurent de Jussieu té accés als materials custodiats al Jardí du Roi, el centre botànic més importantde l'època.
El seu primer treball de Botànica està dedicat a l'estudi de les monadelfas i és publicat en forma de monogràfics titulats Dissertationes, en què mostra estudis molt detallats dels gèneres Sida, Geranium, Erythoroxylon, Malpighia, Passiflora i molts altres gèneres pertanyents a les malvàcies, esterculiàcies, bombacáceas, meliáceas i malpighiáceas, i famílies afins. En MonadelphiaeClassis Dissertationes, Cavanilles descriu un total de 643 espècies, i proposa 15 nous gèneres.
Posteriorment, en Icones et description plantarum, Cavanilles porta a terme la descripció de gèneres i espècies de nombroses localitats de tot el planeta i de grups sistemàtics molt diferenciats. L'obra final consta de sis volums que es van publicar entre 1791 i 1801, i on es descriuen i es il·lustren712 espècies.
Entre 1791 i 1797 s'encarrega per ordre del Rei Carlos IV d'ampliar els coneixements que es tenien fins llavors de les plantes de la geografia espanyola. Cavanilles es dedica a viatjar per la regió valenciana. El seu treball quedarà reflectit en la seva obra Observacions sobre la Història Natural del Regne de València, on inclou a més altres aspectes no botànics com els sistemesde producció agrícola, geografia, demografia o els jaciments arqueològics, etc.
Posteriorment s'ocuparà de la publicació de la primera revista científica espanyola de Ciències Naturals: els Anals de la Història Natural
2
En 1801 va ser nomenat Primer catedràtic i director del Real Jardí Botànic de Madrid. Durant el període del seu mandat, que dura escassament tres anys, l'establimentmultiplica la seva activitat científica i aviat es converteix en un centre de referència de la Botànica a Europa. Entre els seus deixebles figuren noms tan coneguts de la botànica del segle XIX, com Mariano Lagasca i Simón de Rojas Clemente. El 10 maig 1804 Cavanilles mor a Madrid, a la casa del Duc de l'Infantado. La major part dels seus herbari i biblioteca ingressen en el Reial Jardí Botànic perdesig exprés del seu propietari.
1.1 OBSERVACIONS SOBRE LA HISTÒRIA NATURAL DEL REGNE DE VALÈNCIA.
El cèlebre botànic Cavanilles descriu totes les comarques del País Valencià que va recórrer a peu per les tres províncies: Castelló, València i Alacant.
En aquest treball Cavanilles abasta gran part de les disciplines tècniques i científiques de l'època com la botànica, l'agronomia, lageologia, la hidrologia, la medicina, la geografia, la cartografia, l'arqueologia i molts dels principals camps de la indústria.
3
Com es pot veure en aquest mapa hi ha varies diferències amb el mapa actual, per exemple la de falta de precisió, però la més significativa és la de que no apareix la comarca d’avui en dia La Plana d’Utiel-Requena, aquest territori sempre haestat zona fronterera però majoritariament havia pertangut al territori castellà, però al juny de 1851 passa a formar part de la província de València en la nova divisió provincial espanyola. Les raons d'aquest canvi es van basar més en motius geogràfics i comercials que en els històrics (històricament havia format part del Regne de Castella), ja que la gran producció vinícola de la comarca de...
Regístrate para leer el documento completo.