Estudiante

HISTÒRIA D’ESPANYA I CATALUNYA

EL MOVIMENT OBRER (SEGLE XIX)
La revolució industrial genera dues classes socials antagòniques, la burgesia industrial i
la classe obrera.
La classe obrera prové del món rural. Són els treballa dors de la indústria i els podem
classificar en dos nivells:
 Obrers qualificats: operaris
 Peons: rebien el nom de miserables.
Les condicions de vida de laclasse obrera
Foren molt dures:
- Llarguíssimes jornades laborals, de gairebé 15 ho res diàries tant per a les persones
adultes com per als nens i nenes que començaven a treballar a partir dels 7 anys. De
fet el descans dominical no es va generalitzar fins el 1904.
- Tant les dones com els nens cobraven un sou més baix que els homes per
desenvolupar la mateixa feina.
Els nens i nenes començavena treballar a partir dels 7 anys. Les seves manetes
petitones eren aprofitades per accedir als llocs difícils de les màquines. Hi havia
molts accidents.
- Precàries condicions de treball: soroll, temperatures extremes a l’hivern i a l’estiu
molta calor, ambients tancats i sense ventilació.
- Mala alimentació, gairebé mai menjaven carn.
- Falta de descans i accidents laborals freqüentsprovocats per les màquines.
- Acomiadament lliure.
- Rebaixa de salaris en èpoques de crisi.
- Miserables condicions de vida familiars.
- L’analfabetisme i la inexistència de ca p mena de protecció social. Si no es treballava
per malaltia ni es cobrava. L’assistència sanitària estava fora de l’ abast dels obrers.
Quan una persona era vella i malalta no tenia cap subsidi; tampoc en tenia si estavaaturada.
- Molts obrers van caure en l’alcoholisme.
Per causa de les desigualtats socials, poc a poc la classe obrera es va anar organitzant en
sindicats i va desenvolupar noves doctrines socials que ompliran d’ideologia al
Moviment Obrer.
Inicis del moviment obrer (1840-1868)
A causa d’unes condicions de treball tan adverses les reivindicacions obreres van anar
dirigides a aconseguirmillores de caràcter laboral; és a dir jornades més curtes i més
diners. Des d’un bon principi se’ls negava el dret d’associac ió que ells reivindicaven.
Ja que els governs no feien res per assegurar un mínim de cobertura i de seguretat els
obrers s’ajudaven com a única sortida a unes condicions tan precàries.
A Catalunya, l’any 1840 els treballadors van construir l’Associació Mútua d’Obrers dela Indústria Cotonera, la primera societat obrera catalana, impulsada per Joan Muns.
1

HISTÒRIA D’ESPANYA I CATALUNYA

Aquesta associació ja preveia la vaga com a mesura de força per lluitar contra les
rebaixes dels sous o els acomiadaments.
Dins d’aquestes societats de socors mutus els afiliats pagaven unes quotes amb què
subvencionaven els ajuts en cas de malaltia, viduïtat i orfandat.També fou molt important en la vida de les famílies la creació de les caixes d’estalvis
que deixaven els diners als treballadors amb interessos m és baixos i eren institucions on
els treballadors guardaven els estalvis.
Les associacions obreres van néixer amb grans dificultats:
 El liberalisme negava el dret a l’organització col·lectiva, perquè entenia que el
contracte entre l’amo i eltreballador er a un fet personal.
 La repressió contra els capdavanters va ser molt forta i manifesta en els períodes
de govern moderat.
L’ associacionisme obrer era deutor de la tradició gremial. D’una banda s’organitzava
per oficis: filadors i teixidors. En una mateixa fàbrica hi podien haver varis sindicats i
amb relacions difícils entre ells.
El 1842 les associacions obreres van serprohibides per la presència d’alguns dirigents
sindicalistes en les bullangues de 1842 i 1843. A més, l’oposició dels patrons a les
associacions obreres van fer que el govern les prohibís el 1843 i serà des d’aleshores
fins el 1869 que actuaran clandestinament.
El 1868, tot aprofitant la llibertat del Sexenni, es creà el S indicat de les Tres Classes de
Vapor: filadors, teixidors i jornalers, els...