Estudiante

La victòria dels franquistes a la guerra civil, es feu notar considerablement a l'àmbit cultural de les terres catalanes. Se suprimiren els centres i institucions culturals o bé sesubstituïren. També la llengua catalana quedà limitada a l'ús privat i familiar, fou una llei implantada pel general Eliseo Álvarez Arenas. En conclusió, unes manifestacions explícites quemodelaren la política oficial de nova planta basada en l' "españolización" general de la cultura i en la prohibició de l'ensenyament o exhibició del conjunt de formes i signesiconogràfics inequívocament catalans.
Als intel·lectuals catalans els deixaren dues opcions: incorporar-se al nou règim canviant les seues ideologies i renunciant a la pròpia llengua o, percontra, com feren molts exiliar-se.
Durant tots aquests anys, com ja hem dit, la cultura catalana sofrí un brusc canvi. L'efecte de la postguerra i el canvi polític va fer desaparéixer deforma traumàtica persones i institucions significatives, a més a més ens vàrem veure afectats per un vigorós procés de folklorització cap a la cultura castellana. Per començar ensintroduïren la seua llengua.
En aquesta etapa, com diu Enric Ferrer, el silenci era quasi complet per part de la gent que hi estava en contra.
Wenceslao González Oliveros, en ocupar elcàrrec de governador civil de Barcelona, va deixar ben clars quins eren els seus objectius en el terreny cultural: "Atención preferentísima ha de merecerme la cultura en todas susgraduaciones. Cuarenta años de progresiva desespañolización (salvo el breve, próspero y sosegado período dictatorial) exigen un esfuerzo inmediato y continuo de signo contrario". Tota una sèriede campanyes en contra de la nostra llengua. Aconseguí el seu propòsit i, poc a poc, deixà a la societat totalment mancada de mitjans per poder difondre la seua pròpia cultura.