Estudiante

1. EL DESENVOLUPAMENT DEL CONEIXEMENT

* Orientacions del coneixement científic
La construcció de les teories infermeres és la formalització dels fenòmens infermers (ciència infermera) per arribar a aquesta formalització s’ha de tenir en compte que és la ciència i les teories de la ciència el racionalisme i l’empirisme.
El Racionalisme destaca la importància d’un raonament a priori com amètode per aconseguir el coneixement. Es un mètode deductiu.
L’Empirisme es basa en el pressupòsit que el coneixement científic sols pot derivar-se d’una experiència sensorial. Aquest enfocament és conegut com mètode inductiu i es basa en que l’observació dels fets precedeix la formulació: és raonament a posteriori.
A principis del segle XX el Positivisme va ser utilitzat per primera vegada perAugust Comte. Fou la visió dominant en la ciència moderna, els empiristes lògics van argumentar que les proposicions teòriques han de demostrar-se mitjançant l’observació i l’experimentació. La realitat és demostrable independentment de l’investigador.
A finals del segle XX alguns autors van publicar estudis que qüestionaven la postura positivista i oferien la base per una nova epistemologia, laciència es considera com un procés en curs i es dona molta importància al consens entre els científics. L’avanç de la ciència és una feina de col·laboració, que molts investigadors avaluen i construeixen partint del treball d’altre.
* El raonament lògic.
És una branca de la filosofia que tracta de l’anàlisi de les inferències i els arguments. Una inferència implica la formació d’unaconclusió basada en alguna evidència (Deductiu). Un argument consta d’una conclusió i l’evidència que li dóna suport, la premissa justifica la conclusió(Inductiu). Tota teoria pot desenvolupar-se mitjançant un raonament deductiu, inductiu o retroductiu.
Deducció: El raonament va des de els aspectes generals a conclusions específiques. L’argument deductiu sol presentar-se en forma de sil·logisme, ambpremisses generals i una conclusió.
Inducció: En aquesta forma de raonament s’elabora una generalització a partir d’un número de casos específics observats. No es desenvolupa tant com el deductiu.
Retroducció: Origina idees.
* La construcció teòrica
El desenvolupament de la teoria requereix un coneixement de termes, definicions i suposicions, amb el fi de que es pugui portar a terme la revisiói l’anàlisi acadèmic. S’han de tenir en compte les parts de la teoria, conceptes i definicions, afirmacions relacionals, associacions i ordenació.
Dubin (1978) afirma que la construcció teòrica i la investigació són components interdependents del procés científic.
* Anàlisi de la teoria
Constitueix un pas crucial en la preparació del ús de treballs teòrics infermers en educació,investigació, administració o pràctica. Es un mètode d’estudi crític del treball teòric de la infermeria, també és el procés per adquirir el coneixement del treball teòric.
El criteris per l’anàlisi dels treballs teòrics (Chinn & Kramer 2004) son:
Claredat: Coherència semàntica i estructural.
Simplicitat: Es necessita una teoria simple.
Generalitat: Les situacions en les que s’apliquen les teoriesno han d’estar limitades.
Precisió empírica: Comprovació i últim ús de la teoria.
Conseqüències deduïbles: la teoria i la practica han d’estar relacionades de manera significativa.

2. EVOLUCIÓ DE LA TEORIA INFERMERA

* El seus inicis
La història de la infermeria professional comença amb Florence Nightingale. Ella considerava les infermeres un col·lectiu de dones formades.Identificà la infermeria com un art i una ciència i creà l’Escola d’Infermeria en l’Hospital St. Thomas de Londres.
* Etapes
* Etapa de currículum: A mitjans dels anys 1930 es va publicar un currículum estandarditzat. En 1948 es va publicar l’estudi de Esther Lucille Brown al seu llibre Nursing for the Future, aquest llibre va suposar un pas endavant pel desenvolupament de la infermeria, ja que...