Estudiante

Comentari de “Una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil.”
Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona va ser un dels grans poetes catalans del Barroc. Aquest moviment va ser caracteritzat per la seva obscuritat, hi havia un gran pessimisme i desengany, es veurà clarament al poema d’en Vallfogona a analitzar. Vallfogona tenia dues maneres d’escriureben diferenciades, es va donar a conèixer per la seva manera d’escriure més irònica, satírica i burlesca encara que també va escriure d’una manera més elegant i retòrica com podrem veure en el poema analitzat.
Vallfogona, amb composicions com aquesta va aconseguir marcar una tendència ja que posteriorment va ser imitat i es va crear el Vallfogonisme. Podríem dir que Vallfogona va fer un petitparèntesi en la decadència catalana amb les seves obres ja que es va decantar pel català en temps en els que pocs ho van fer i va deixar composicions d’un altíssim nivell.
Aquest és un poema d’amor no correspost en el que Vallfogona, que és rector s’enamora “el cor, enamorat, se m’alterava” de la dona descrita, “la bella Flora”. Destaca la negativitat del barroc ja que és un voler i no podertotalment oposat a la renaixença època en la que l’individu tenia confiança i la vida era una joia, al barroc es veu com canvia l’estil i la negativitat s’obre pas.
Podem veure que aquest es un sonet per la seva estructura, 4 estrofes, catorze versos, ABBA, ABBA, CDE, CDE. El poema està dividit en dues parts. En els dos quartets es parla de la dona, se la descriu d’una manera hiperbòlica “sos cabells definíssima atzabeja, a qui los de or més fi tenen enveja”. Als dos tercets finals s’expressen els sentiments de Vallfogona “Jo, de lluny, tan atònit contemplava” i treu una conclusió dels seus sentiments, clarament negatius, que generen una sensació d’impotència, característica del Barroc.
La primera estrofa està recargolada “en un terrat, la bella Flora, un dia” aquest vers hauria d’anar alcomençament del poema però amb aquesta tècnica, que com ja hem dit abans es típica del barroc, utilitzada per Góngora entre d’altres, ens està comunicant moltes coses. Primerament el que fa és donar-li moltíssima més importància a la “pinta de marfil” que passarà a obrir el poema ja que sintàcticament parlant seria molt més correcte que obrís el poema aquest últim vers de la primera estrofa. Desprésresta moltíssima importància al nom, que podria portar-nos a una descripció més psicològica de la dona però el que fa Vallfogona és donar-li moltíssima més importància al aspecte físic, deixant de banda com és la dona mentalment, no es volen expressar els sentiments de la dona sinó que és una simple figura per a que Vallfogona expressi els seus sentiments.
Ja de primera ens trobem una oposició decolors bastant impactant ja que els dos protagonistes del poema son la pinta de marfil i els cabells d’atzabeja. Els dos colors son totalment oposats i amb això ens donarà un missatge. Aconsegueix donar una imatge quasi celestial dels cabells dient que superen als millors cabells rossos “a qui los de or més fi tenen enveja” Vallfogona aquí trenca amb l’ideal medieval de la dona de cabells d’or idiu que els seus cabells d’atzabeja son molt més bells que qualsevol cabell d’or. Aquesta metàfora enalteix els cabells de la dona i personifica a els cabells ja que uns tenen enveja d’altres.
A la segona estrofa remarca la pal·lidesa de “La pura neu” metàfora que és refereix a la pell, retorna una altre vegada a la lluita de contrastos entre el blanc i el negre però aquesta vegada en la dona queper si mateixa ja té uns els dos colors que s’oposen totalment. Remarca la seva pal·lidesa, ja que el marfil i la seva mà es fonen en una única cosa, imatge que ens transmet el poeta amb “Pinta i mà de una peça pareixia”. Indirectament està dient que té un color de pell blanc com el marfil, que era el millor color de la pell que podia tenir una dona en aquella època.
A la següent estrofa...