Estudiartr

Gen: És la unitat bàsica del material hereditari, és tracta d’un fragment d’ADN, que duu informació necessària per determinar un caràcter.
Al·lel: Cadascuna de les alternatives que pot tenir un gen per un determinat caràcter.
Caràcter dominant: determinat per un gen dominant, sempre s’expressa si està present, definim un gen dominant com aquell que és manifesta en un fenotip, tant si estroba en dosi doble, és a dir, havent rebut una còpia de cada pare (homozigòtic, es a dir, al·lels identics) o en dosi simple, és a dir, un sol pare va aportar-lo en el seu gàmeta per tant trobem (heterozigosi, es a dir al·lels diferents). Aquest tipus de gen és el que predomina més, com els ulls de color marró en comptes dels blaus o els verds.
Caràcter recessiu: És tot el contrari a l’anteriorconcepte, els gens que determinen el caràcter recessiu necessiten estar sols per expressar-se, es a dir, son aquells que nomes es manifesten quan els al·lels es troben en homozigosi .
Podem definir el genotip com la dotació de gens o al·lels, és a dir, la informació genètica que posseeix un organisme en forma d'ADN, incloent característiques visibles i invisibles de l’organisme.
Com a conseqüència elfenotip, és la manifestació externa del genotip, tenint en compte que hi ha factors que poden influir com la temperatura, la llum o la nutrició.
Genotip. Conjunt de gens presents en un organisme, heretats dels seus progenitors.
Fenotip. Manifestació externa del genotip, és a dir, el que observem en l’individu que té un determinat genotip, com per exemple, podem veure que una noia té el cabellros o els ulls blaus. El genotip és invariable i idèntic en totes les cèl·lules de l’individu, però el fenotip pot no ser el mateix perquè és el resultat de la interacció entre el genotip i l’ambient que ens envolta.
Els trets autosòmics s’associen amb un únic gen en un autosoma (cromosoma no sexual).
Els caràcters lligats al sexe Els caràcters ginàndrics: són els que els gens que determinen elcaràcter es troben al cromosoma X. Els caràcters holàndrics: són els que els gens que determinen en caràcter es troben al cromosoma Y.
Explicació dels caràcters autosòmics i lligats al sexe
Creuament de mans
Les persones al entrecreuar els dits de les seves mans poden fer-ho de manera que els dits de la mà dreta estan sobre els de l'esquerra, o bé amb els dits de la mà esquerra sobre els de la dreta.La seva determinació segons la genètica és la següent: D= dits drets sobre esquerres d = dits esquerre sobre drets .Per tant D>d
Llengua en U
La capacitat per enrotllar la llengua en forma d'U fora de la boca és un tret genètic que no totes les persones tenen.
Aquest caràcter està regulat pel gen E = Enrotlla la llengua en U, e = No s'enrotlla la llengua, sent E> e.
És a dir, l’al·lel quepermet enrotllar la llengua es dominant respecte l’altre al·lel, per tant una persona per no tenir la capacitat de doblegar la llengua en U, haurà d’adquirir en homozigosi els dos al·lels recessius ,( e e). Vam escollir aquest dos caràcters, ja que són dues característiques autosòmiques determinades per un únic gen, fent possible així l’estudi de freqüències gèniques i genotípiques.
El daltonisme ésuna anomalia visual provocada per un defecte en un gen recessiu del cromosoma X. La malaltia va ser estudiada i descrita per una persona afectada, el químic anglès John Dalton, al 1794.
La percepció del color es deguda a unes cèl·lules receptives que es troben en la retina ocular anomenades cons i unes altres receptives de l’escala de grisos per quan estem a les fosques anomenades bastons. Hi hatres tipus de cons que són els encarregats de diferenciar els tres colors primaris, (blau, verd i vermell). Gràcies a la combinació d’aquests tres colors podem observar fins a 20 milions. Una persona que no es daltònica pot diferenciar qualsevol tipus de color. El problema d’aquesta anomalia és quan un dels tres tipus de cons falta o es troba defectuós. El gen responsable de la malaltia és...