Estudio de la web el mejor trabajo del mundo

a. Si fóssiu responsables de la campanya descrita en el cas, quin tipus de pretest publicitari duríeu a terme per a la creació del concepte de campanya?
El pretest publicitari és una tècnica d’investigació que té la finalitat d’avaluar quina capacitat té la comunicació per assolir els objectius de la campanya. És important remarcar que és un mètode que s’efectua abans de l’emissió de lacampanya, de manera que pot detectar possibles errors o desajustaments en la comunicació publicitària i resoldre’ls per guanyar efectivitat.

Els estudis de pretest solen ser essencialment qualitatius i orientats al públic objectiu, de manera que les entrevistes i les reunions de grup podrien ser bones opcions de pretest. En el cas concret de The best job in the world, centraria el pretest en diversesentrevistes a persones amb diferents característiques sociodemogràfiques (edat, gènere, procedència, formació, renda, etc.) i testejaria el grau de comprensió de la versió final de l’anunci imprès, l’espot de TV, el site d’internet, etc. I a partir de la informació recollida faria els ajustament necessaris perquè la comunicació de la campanya fos més eficient, entenedora i impactant.

També fariareunions de grup en les quals s’establís un debat i una reflexió al voltant dels anuncis de la campanya, què els aporta, grau d’impacte, grau de comprensió, etc.

b. Junt a tècniques pretest i posttest, quines fonts d'informació bàsiques en la investigació publicitària podrien ser útils, a més de les fonts exposades en el mòdul, per a la campanya?

Com a responsable de la campanya The bestjob in the world, recolliria informació sobre dades d’audiència de mitjans i estudis sobre notorietat publicitària i les creuaria amb dades més genèriques relacionades amb els trets sociodemogràfics del públic objectiu (Institut Nacional d’Estadística en l’àmbit espanyol, p.ex.), hàbits d’exposició a mitjans, estil de vida, etc. Amb això aconseguiria una informació molt rellevant del públic objectiui aproximar-me a ell seria molt més fàcil i, per tant, tindria molt més clares les estratègies a seguir, i de l’altra, comptaria amb dades concretes sobre quins mitjans serien els més adequats per a la campanya per assolir una notorietat important i, de retruc, fomentar-ne la viralitat.

Tindria molt en compte bàsicament 2 mitjans: la televisió i Internet. Tot i que la campanya tindria unaàmplia presència a nivell offline a través d’insercions publicitàries a premsa, l’originalitat de la campanya i l’impacte del seu missatge generarien publicity en altres mitjans, bàsicament a Internet (molt rellevant serien les xarxes socials, que permeten un diàleg amb el consumidor potencial, fent d’altaveu) i a la televisió (se’n farien ressò els informatius i magazines, p.ex.), de manera que lainversió inicial en publicitat seria molt menor en relació amb l’impacte i la cobertura aconseguides.

Com que ens trobem davant d’una campanya d’abast mundial, caldria tenir en compte els hàbits de consum i la cobertura dels diversos mitjans de comunicació per garantir l’efectivitat de la campanya, de manera que la flexibilitat seria un valor a tenir en compte, malgrat la globalització de mitjanscom la televisió i internet. En el cas d’Espanya, tindria en compte les següents fonts d’investigació publicitària:
• TNS Audiència de mitjans: panel d’audiències
• IOPE: per mesurar la notorietat publicitària
• EGM: permet creuar dades sociodemogràfiques amb consum de mitjans de comunicació
• Marc General dels Mitjans a Espanya: visió general de les audiències
• INTROL: control de ladifusió i distribució de les publicacions periòdiques (OJD, PGD; OJDInteractiva)
• Arce Media: control de l’activitat publicitària
• Nielsen Online: audiència a Internet
• Geomex: mesura l’audiència de la publicitat exterior

c. Raoneu sobre la conveniència de desenvolupar un posttest publicitari per a aquesta campanya

Considero que la realització d’investigacions de posttest és del tot...