Estudios

1.
Els trobadors, personatges majoritàriament de la noblesa, sovint a mig camí entre el guerrer i el cortesà, amb les seves cançons amoroses sobretot, però també amb les seves composicions depropaganda política, els seus debats i, en definitiva, amb la seva visió del món, ens mostren l'inici d'una història cultural i política amb una varietat que no trobem en cap altre document de l'època. Laseva literatura, a més, serà una de les fonts bàsiques de la poesia que durant segles es conrearà a Europa occidental; fins i tot al segle XX, autors catalans com Josep Vicenç Foix no es poden explicardel tot sense conèixer allò que van compondre aquests escriptors dels segles XII i XIII.
L'estudi dels trobadors s'inclou habitualment dins de la història de la literatura occitana i escrivien enuna varietat culta del provençal antic, la llengua poètica dels trobadors, que sorgeix a Occitània a la fi del segle XI i es va estendre per l'occident Europeu, sobretot a Catalunya i el nord d'Itàlia,conformant una literatura d'una unitat notable en un moment, a més, en què les diferències entre el provençal, la llengua de la poesia trovadoresca, i el català eren relativament poc importants. Ja enla plenitud de la seva producció literària -segle XIV i part del segle XV- a Catalunya, un mateix escriptor usava l'occità (en concret en la variant lingüística de Tolosa de Llenguadoc, que era elcentre més important de la cultura *trovadoresca que dominaven l'art de la vihuela de mà o d'arc i del llaüt), si es vol cada vegada més "catalanitzat", en la seva obra poètica, i el català en la prosa.Aquesta situació perviu fins a l'obra de Àusias March -primera meitat del segle XV-. Finalment, la tradició literària dels trobadors encara té vigència en part de la poesia del segle XX, tant pel quefa als aspectes formals com de contingut i és, sens dubte, una de les bases més importants de la lírica catalana.
Existeix una diferència entre trobador i joglar, doncs el primer era un poeta...