ETAPAS a la guerra civil

Etapa de resistència
Exili interior: és a dir, artistes la producció artística i cultural del qual era ideològicament contrària o indiferent als valors del feixisme o del falangisme i convivia ambaquella que exalçava al règim de Franco.
La convivència del "exilio interior" amb els valors franquistes no va ser fàcil. Estos s'articulaven entorn de la tradició de Menéndez Pelayo per a qui elcatolicisme era el "eje i nervio" de la identitat espanyola, s'oposava a la Il·lustració i defenia els productes culturals populars espanyols o purisme, origen del pensament reaccionari i nacionalistaespanyol. Per exemple Jacinto Benavente -homosexual, conservador i Nobel de Literatura- va ser condemnat a l'ostracisme per haver fundat en 1933 l'Associació d'Amics de la Unió Soviètica, arribant alpunt que el seu nom no figurava en els cartells de les seues obres de teatre. La seua participació en la gran manifestació profranquista de 1947 de la Plaça d'Orient li va redimir davant de lesautoritats.
Perquè la seua obra no fóra mutilada l'autor havia d'evitar "chocar amb la moral sexual, repugnar al dogma catòlic o ofendre els seus representants, soscavar els principis del règim o atacar elsseus instituciones".
Exili exterior: Per a escapar de la repressió molts de què s'havien compromés amb la causa republicana van prendre la via de l'exili. Sabem que van eixir del país unes 180.000persones durant els últims mesos de la guerra, encara que la xifra total d'exiliats va poder ser major. Els 140.000 exiliats que van arribar a França després de la campanya de Catalunya van seragrupats en camps de concentració, on se'ls va tractar més com a presoners que com refugiats. Els exiliats que van emigrar a Mèxic, en canvi, van ser rebuts hospitalàriament pel president Lázaro Cárdenas. Entot cas, l'anhel de tot exiliat era tornar a Espanya i encara que no va haver-hi cap política de reconciliació per part del règim franquista, la majoria d'ells ho van fer en els primers anys de la...