Etapes freud
1.1.1 Estrats de la ment
L’Inconscient
Els psicoanalistes prefereixen explicar l'inconscient com una dimensió del psíquic, diferenciada de la consciència encara que vinculada amb ella.
La idea de l'inconscient arriba al psicoanàlisi a través de dos camins: la filosofia i la psicologia de l'època. En síntesi, es podria concebre l'inconscient com un grau sota de laconsciència.
Segons Freud, qualsevol representació o element psíquic pot estar present en la nostra consciència i després desaparèixer. I, no obstant això, pot tornar a reaparèixer a través del record.
Això equivalia, per a Freud, el fet que aquesta representació o element hi havia estat latent ( no explícit a nivell conscient), i aquest fet era una dimensió de l'inconscient.
Exemple d’uncas:
Un subjecte és sotmès a un estat hipnòtic durant el qual se li dóna una ordre qualsevol: per exemple que begui aigua. Tot seguit, se li desperta i és convidat a explicar el que recorda. En aquest moment, la persona realitza l'ordre rebuda en estat hipnòtic, és a dir, beure aigua. Interrogat sobre el motiu d'aquesta acció, manifesta que no ho sap, encara que tracta de justificar-la d'unamanera òbvia ; perquè tenia set.
No obstant això, l'explicació de l'acció descrita anteriorment no està en la set, sinó en l'ordre de beure aigua ( de la qual el subjecte no té consciència perquè és incapaç de recordar). La consciència només reté beure aigua ; l'ordre i la figura de l'hipnotitzador romanen en l'inconscient.
Conscient, Preconscient i Inconscient
De l'experiència anteriormentrelatada Freud va extreure diverses conclusions :
- La consciència és només una part del psíquic (part visible), però en ella no es poden trobar respostes a molts dels nostres actes,
- Hi ha representacions que, en un moment donat, no són conscients ( no estan en la consciència), però poden esdevenir en conscients. A aquest conscient Freud li donarà el nom de preconscient.
-L'inconscient només s'obre pas a la consciència a través d'associacions, com per exemple els somnis, els actes fallits (equivocacions o oblits en la realització de qualsevol acció), els lapsus i els símptomes. A aquest tercer nivell Freud li dóna el nom d'inconscient.
Segons la teoria psicoanalítica, les representacions de l'inconscient tenen la particularitat d'incidir de manera decisiva en la vidapsíquica del subjecte (neurosi).
Per als psicoanalistes, els símptomes propis de la neurosi o la psicosi són l'efecte d'alguna cosa que el subjecte no coneix, però la suficientment eficaç com per contrariar la mateixa voluntat. En el cas d’un símptoma com l’insomni, amb el propòsit conscient de dormir, es veu obstaculitzat per alguna preocupació inconscient.
En funció d’allò exposat, la vidapsíquica no té el seu centre emissor en la consciència de l'home, en la seva racionalitat. I com en conseqüència d'això es produeix un canvi de l'interès de l'estudi cap a l'inconscient per determinar les lleis i mecanismes del seu funcionament.
1.1.2 Estructura de la personalitat
La personalitat humana es divideix, segons Freud, en tres parts: jo, superjò i allò. L’allò està present en l’individudes de que neix. Es la font dels impulsos instintius i inconscient que exigeixen ser satisfets. Llavors podem dir que l’allò es tota la personalitat.
El nucli de la nostre essència està format per l’allò obscur que no es comunica directament amb el món exterior; en aquest actuen els diversos “orgànics” dels que Freud redueix a dos:
* Eros o instint de vida
* Thanatos o instint de mort.L’única tendència d’aquests instints es arribar a aconseguir la satisfacció mitjançant determinades modificacions dels òrgans amb l’ajuda dels objectes del món exterior. La satisfacció immediata d’aquests instints, tal com exigeix l’allò, portaria a conflictes perillosos amb el món exterior i amb la destrucció de l’individu. Aquí es quan apareixen el jo i el superjò per posar-li límits;...
Regístrate para leer el documento completo.