Etica Resumen




ÈTICA












Carla Català Granado
4Td

3. Valors i normes morals
Quan tenim catorze o quinze anys, la majoria de situacions que hem d’afrontar són noves i tenim la sensació, d’haver de descobrir sobre la marxa qui som i que volem fer. Hem d’inventar solucions per problemes que abans no ens importaven. Aquestes situacions no son noves. Quasi totes les persones han passat per cosessimilars i ha acabant triant què faria davant d’aquesta situació. S’ha pogut equivocar i si ha pogut rectificar ho ha fet.
El cas es que tot això ha anar quedant d’alguna manera recollit en els valors i normes morals que, a mida que ens fem grans, passen a formar part amb que compta la pròpia consciencia per decidir què ens convé fer i el que no.
Els valors morals són els criteris, és a dir, tot allò enquè ens basem per decidir-nos entre diferents opcions. Ens permet jutjar certes accions o actituds morals com a millor. Tots tenim clar que hi ha unes coses que ens importen més que d’altres. Això passa perquè tenim una escala de valor, on apareixen ordenats de més a menys important. Sovint anomenem ideals ètics a aquells valors que ocupen els llocs superiors de l’escala i sovint són comprincipis generals que guien la nostra vida indicant com voldríem que fos la realitat.
També les normes morals, que vénen a ser l’expressió de certs valors en forma de manament que poden orientar la nostra acció. Cada un de nosaltres sap les normes o pautes de comportament de la societat.
L’autonomia moral es quan en els fons seguim les nostres pròpies normes perquè, les haguem inventat nosaltres o no, siles acceptem és perquè ens convencen.

4. Finalitats, mitjans i fins últims
Per entendre el sentit de les accions i saber com les hem d’interpretar i valorar, a part de fixar-nos en les conseqüències també ens em de fixar en les intencions de les nostres accions. Les nostres pròpies decisions apunten directament als nostres valors bàsics i als fins que explícitament proposem.
De vegades s’ha ditque la vida es com un viatge, el viatge més llarg, ple d’excursions i parades, amb trobades inesperades i molts canvis de direcció. Quan actuem d’una manera es perquè volem arribar a un resultat prèviament desitjat, l’anomenat fi o finalitat de l’acció, vindria a ser cada destí en concret que ens proposem durant el viatge.
Per arribar allà on volem, haurem de buscar, d’entre tots els mitjans quehi ha, aquells que s’ajustin més als nostres valors morals, possibilitats o preferències.
D’altra banda els nostres desitjos, i per tant les nostres fites, poden ser més o menys assequibles i més i menys generals. Si algú ens pregunta perquè vivim com ho fem, podem començant indicant algunes normes de comportament. Al·ludim els nostres valors basics. Si intentem anar més lluny, acabarem parlant deles nostres aspiracions i el que entenem per viure bé: el desig de felicitat per a mi per la meva família. Aquests últims fins plantegen una series de problemes difícils de resoldre. Per exemple, Que es la felicitat?
En aquest context el millor viatger és que sap trobar la manera de donar a la seva vida el sentit desitjat.

5. Per continuar llegint
El tiempo no se trata de pasarlo sino de vivirlobien. La aparente contradicción que encierra eso de “haz lo que quieras” no es sino un problema de la libertad misma. Hay personas que no quieren ser libres. Obedecen a otras personas, las decisiones las toman otros por ellos. Cada uno hace lo que quiere con su libertad. Aunque obedezcas a otro o te dejes llevar por la masa seguirás actuando tal como prefieres: no renunciaras a elegir, sino quehabrás elegido no elegir por ti mismo.
De modo que mi “haz lo que quieras” no es más que una forma de decirte que tomes en serie el problema de tu libertad, lo de que nadie puede dispensarte de la responsabilidad creadora de escoger tu camino. No confundamos este “haz lo que quieras con los caprichos. Una cosa es que hagas lo que quieras y otra cosa es hacer lo que te venga en gana. Hay ciertas...