Etica
Páginas: 3 (528 palabras)
Publicado: 27 de diciembre de 2012
LA TRADICÓ DIALÒGICA
Del monòleg al diàleg
La tradició dialògica arrenca de Sòcrates (segle V aC) i passa pel personalisme d'autors com Martin Buber (segle XX). Actualment ressorgeix en l'eticadiscursiva creada per Karl Otto Apel i Jürgen Habermas. Ambdós autors creuen que l'aportació kantiana és òptima, però té un defecte: considera la racionalitat moral “monològica” quan en realitat és“dialògica”. Les persones arribam a la conclusió que una norma és correcta a través del diàleg amb els altres.
El test del discurs
Suposem que en una societat es posa en qüestió una norma que finsaquest moment, s'havia considerat com a bona. El que es tracta d'esbrinar és si aquesta norma és moralment correcta o si no ho és.
Si fóssim kantians estrictes, hauríem de sotmetre aquesta norma altest de l'imperatiu categòric. En canvi, l'ètica discursiva proposa sotmetre-la a un diàleg entre els afectats per la norma que rebrà el nom de discurs. El discurs és un diàleg especial en el qual han derespectar-se, com a mínim, les regles següents:
Pot participar en el discurs qualsevol subjecte capaç d'utilitzar el llenguatge i actuar.
Qualsevol dels participants pot qüestionar en unmoment donar qualsevol afirmació que hagi formulat ell mateix o algú altre.
Qualsevol pot introduir en el discurs qualsevol afirmació pertinent.
Qualsevol pot expressar les seves posicions,desitjos, necessitats o interessos en relació amb l'assumpte de què tracta el discurs.
No es pot impedir que cap participant en el discurs exerceixi els seus drets mitjançant cap tipus de coacció.Els principis del discurs
Perquè la norma resultant del discurs pugui ser considerada com a moralment vàlida, cal que s'atingui a dos principis.
El principi d'universalització. “Una norma seràvàlida quan tots els afectats per ella puguin acceptar lliurement les conseqüències i els efectes secundaris que se seguirien, previsiblement, del seu compliment general per a la satisfacció dels...
Del monòleg al diàleg
La tradició dialògica arrenca de Sòcrates (segle V aC) i passa pel personalisme d'autors com Martin Buber (segle XX). Actualment ressorgeix en l'eticadiscursiva creada per Karl Otto Apel i Jürgen Habermas. Ambdós autors creuen que l'aportació kantiana és òptima, però té un defecte: considera la racionalitat moral “monològica” quan en realitat és“dialògica”. Les persones arribam a la conclusió que una norma és correcta a través del diàleg amb els altres.
El test del discurs
Suposem que en una societat es posa en qüestió una norma que finsaquest moment, s'havia considerat com a bona. El que es tracta d'esbrinar és si aquesta norma és moralment correcta o si no ho és.
Si fóssim kantians estrictes, hauríem de sotmetre aquesta norma altest de l'imperatiu categòric. En canvi, l'ètica discursiva proposa sotmetre-la a un diàleg entre els afectats per la norma que rebrà el nom de discurs. El discurs és un diàleg especial en el qual han derespectar-se, com a mínim, les regles següents:
Pot participar en el discurs qualsevol subjecte capaç d'utilitzar el llenguatge i actuar.
Qualsevol dels participants pot qüestionar en unmoment donar qualsevol afirmació que hagi formulat ell mateix o algú altre.
Qualsevol pot introduir en el discurs qualsevol afirmació pertinent.
Qualsevol pot expressar les seves posicions,desitjos, necessitats o interessos en relació amb l'assumpte de què tracta el discurs.
No es pot impedir que cap participant en el discurs exerceixi els seus drets mitjançant cap tipus de coacció.Els principis del discurs
Perquè la norma resultant del discurs pugui ser considerada com a moralment vàlida, cal que s'atingui a dos principis.
El principi d'universalització. “Una norma seràvàlida quan tots els afectats per ella puguin acceptar lliurement les conseqüències i els efectes secundaris que se seguirien, previsiblement, del seu compliment general per a la satisfacció dels...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.