ETIMOLOGIA DESCARTES




ETIMOLOGIA DESCARTES
1.- MÈTODE
Descartes parteix del principi que la raó és igual en tots els homes. La diversitat d’opinions està provocada perquè conduïm els nostres pensaments per diferents camins i no considerem les mateixes coses. D’aquesta concepció unitària de la raó extrau que totes les ciències són la saviesa humana. Per tant Descartes ha de dirigir la raó i aplicar-lo bé. Lasolució al problema de la filosofia resideix en descobrir les formes de conèixer la raó i d’elaborar el mètode adequat per a aquestes. Si s’aconsegueix això s’obrirà la porta al coneixement.
Segons Descartes hi ha dos maneres de conèixer: La intuïció i La deducció. Descartes considera que la forma de procedir dels geòmetres té les propietats que es necessiten per fer avançar el coneixement en filosofia.Cal assenyalar tres principis:
El mètode de la geometria parteix i desenvolupa una cadena de raons simples i fàcils.
No s’ha d’acceptar com a vertader res del que no tinguem absoluta certesa i per això hem de sotmetre tot a dubte. Les idees que resistisquen el dubte seran les veritats evidents.
Respectar l’ordre necessari de la deducció i passar d’evidència en evidència.
Una vegada conegudes lesoperacions bàsiques de la raó, Descartes procedeix a elaborar el mètode i el defineix com: “regles certes i fàcils mitjançant les quals aquell que les observa exactament no prendrà mai res fals com a vertader”.
Per a Descartes l’única garantia de veritat és el mètode i només troba veritat en les matemàtiques. El que fa les matemàtiques obtenir coneixement vertader és el mètode.
La idea d’un únicmètode es converteix en una idea central del sistema cartesià. L’única cosa que diferencia les matemàtiques de la resta de sabers és la utilització d’un mètode, que si s’estenguera en totes les ciències s’obtindrien els mateixos resultats, coneixement verdaders. Descartes afirma que la raó és única i per això ha d’haver un únic mètode per assolir la saviesa. Descartes defensa la idea d’una ciènciaunificada i universal: Mathesis Universalis.
En la part II del Discurs formula quatre preceptes en els quals resumeix el mètode de les matemàtiques i la seua aplicabilitat a la filosofia. Descartes pretén la universalització del mètode geomètric per això formula els preceptes que siguen simples i universals: EVIDÈNCIA, ANÀLISI, SÍNTESI i ENUMERACIÓ. Aquest mètode és l’únic adequat per a la raó i pera la seua forma de conèixer.
L’objectiu de Descartes és trobar veritats absolutament certes de les que no pugem dubtar lògicament. El problema que se li presenta a descartes és com trobar-les, i per a resoldre’l elabora el mètode. I el primer pas d’aquest procés és el dubte metòdic. El punt de partida exigeix l’eliminació de tots els coneixements que fins aleshores hem considerat vertaders, hemde dubtar de tot.
2.- SOLIPSISME
Solipsisme, del llatí "[ego] solus ipse" (traduïble de manera aproximada com "només jo existeixo") és la creença metafísica que l'únic del que un pot estar segur és de l'existència de la seva pròpia ment, i la realitat que aparentment l'envolta és incognoscible i pot no ser més que part dels estats mentals del propi jo. D'aquesta manera, tots els objectes, persones,etc., Que un experimenta serien merament emanacions de la seva ment i, per tant, l'única cosa de la que podria tenir seguretat és de l'existència de si mateix.
3.-DUBTE
Estat de l’esperit que deixa en suspens el judici o difereix una decisió. Els escèptics en afirmar la impossibilitat de distingir allò vertader d’allò fals mantenen un dubte radical i universal. Amb tot, Descartes proposa un dubtemetòdic, que provisionalment considera falses les opinions versemblants i que abasta també l’existència de les coses i inclusivament la del propi cos, la del món i la de les veritats matemàtiques. Aquest dubte metòdic que li permetrà assolir la veritat es caracteritza per tres aspectes fonamentals: el seu radicalisme, ja que no admet gradacions; la racionalitat, ja que hi ha motius per a...