Etnicitat Mobilitzaci Social I L Exclusi Social2

L’etnicitat, la mobilització social i l'exclusió social
Oriol Gassó
Antropologia.B1

El concepte d’etnicitat deriva del mot grec ethnicos, que antigament significava pagà o salvatge, i s’utilitzava per referir-se a les persones provinents d’una cultura “estranya” (Sollors, 1986; Fitzgerald 1996).
En els primers anys de l’antropologia com a ciència, i davant la necessitat de diferenciar-se de lasociologia, alguns antropòlegs la definien com una ciència dedicada a l’estudi de les “cultures primitives”.
Frazer concebia l’antropologia com l’estudi sociològic de les societats “primitives”, mentre que Malinowski deia que era una branca de la sociologia dedicada a les tribus primitives.

Des de fa un temps sembla que l’antropologia està passant per un moment de crisis ocasionada per ladesaparició del món primitiu, en el que basava la majoria dels seus estudis. Tot i que, actualment ja no es pot parlar de que l’antropologia es dedica majoritàriament a l’estudi de societats primitives, ja que també es fan estudis de societats alfabetes. Així doncs les definicions que Frazer i Malinowski van fer sobre l’antropologia han quedat desfasades (Radcliffe Brown, 1975).

A més, des del momenten que aquestes societats “primitives”, comencen a fer les seves pròpies etnografies s’abandona l’alteritat.
F.Barth entenia etnicitat com la idea que te un grup d’individus de formar part d’una unitat organitzada socialment que els uneix i els fa diferents a la resta. La creació d’una frontera hipotètica que separa o serveix com a espai d’interacció. Aquesta pertinença a un grup ètnic també potvenir per la interacció amb altres grups ètnics. Cada membre es sent identificat amb el grup ètnic al qual pertany, sent així portador de la cultura. Així doncs, els grups ètnics deixen de ser entitats aïllades determinades per la cultura que alberguen i passen a ser entesos com tipus d'organització social que estableixen fronteres basades en la interacció amb altres grups i mantenen així activesles diferències culturals entre els uns i els altres.

En la pràctica sembla ser, que l’etnicitat es segueix referint “als altres”, no es refereix al grup dominant si no que manté la idea etnocèntrica i colonitzadora d’occident sobre els “estranys” (Alund, 1995).
El concepte d'etnicitat es va desenvolupà en les ciències socials modernes entre els anys seixanta i setanta. I actualment la sevaaparició s’associa amb els processos econòmics i de globalització, i amb els nous moviments socials de resistència ètnica.
El món està cada cop més connectat, la migració, la immigració, el turisme i en el seu moment la colonització, han generat una mescla de cultures en tots els continents. El fenomen occidental de la globalització s'extén per arreu, en alguns indrets (o individus) s'assimila unapart d'aquesta globalització, mentre que en d'altres provoca una reafirmació del món local. Aquesta reafirmació local potser és una resistència a la colonització d'Occident (Clifford James, 1999).
El fet és que, des de fa uns anys les identitats esdevenen viatgeres. S'ha creat una deslocalització de la cultura, les fronteres culturals es difonen i l'entrecreuament de cultures trenca amb ellocalisme estàtic.
És en les zones de contacte o fronteres on es configuren les identitats de les nacions i dels pobles. I aquestes identitats es reconfiguren a través de les mobilitzacions socials, a vegades buscant un canvi de la seva situació marginal i d'altres esdevenint una lluita contra la imposició homogeneïtzadora. (Clifford James, 1999; Uribe, 1997 )

Molts països d'Amèrica llatina hanreconegut el seu caràcter ètnic i pluricultural, i el principi d'una "discriminació positiva" en favor dels pobles indígenes és cada cop més gran. Reivindiquen d'aquesta manera la seva identitat pluriètnica. Tot i que, en alguns casos aquest reconeixement és més simbòlic que real i ve acompanyat de mesures que impliquen un deteriorament de les poblacions indígenes (Uribe, 1997).
Sembla ser que la...