Etnologia Regional


ETNOLOGIA REGIONAL
ASSAIG FINAL,
2/02/2012





1. Discute la relevancia de la Institución Libre de Enseñanza, en el contexto sociopolítico del siglo XIX, para la Antropología Española.

La Antropologia social és un tipus d'investigació que es consolida a finals del segle XIX amb la implantació de l'evolucionisme cultural. Ens podríem remuntar al pensament il·lustrat, als missionersespanyols i inclús als grecs clàssics, però aquesta època és decisiva. Es situen els orígens de la antropologia social en aquesta època perquè en ella sorgeix una nova manera d'enfocar l'estudi de l'home. S'abandona el paradigma estàtic i el dogma cristià per situar l'estudi de l'ésser humà en un marc evolucionista i laic.
Atenent al context sociopolític del S.XIX a Espanya, hi ha un fet quemarcarà el desenvolupament de la disciplina.
El “Decreto de Orivio” va suposar la suspensió de la llibertat de càtedra a Espanya. Al desembre de 1874, en temps de restauració, Antonio Cánovas del Castillo va nomenar a Manuel Orovio i Echagüe ministre de foment, de la Direcció General d'Instrucció Publica. Orivio era partidari de les forces intel·lectuals immobilistes i conservadores i contrari aqualsevol idea o moviment de tall liberal, progressista o reformador.
El 26 de febrer de 1875, va emetre un Real Decret en el que va restablir les disposicions de la llei de 1857 referents als llibres de text i programes educatius.
Com a conseqüència els professors universitaris i dels instituts es van veure obligats a presentar davant el Govern el programa de les seves assignatures per seraprovats.
Davant d'aquest fet el professorat va reaccionar. La reacció més energètica va provenir dels professors que havien fet de la llibertat de càtedra un ideal i una norma de conducta. L'enfrontament es va produir entre una concepció ultramuntana de l'educació i una concepció krausista de la llibertat de la ciència. El document més expressiu del que per els krausistes era la llibertat de laciència el constitueix l'anomenada “exposició col·lectiva” de varis professors de la Universitat de Madrid. Aquest document, que no va arribar a enviar-se com a tal fou redactat per Gumersindo Azcárate. Aquest, farà una viva defensa de la llibertat de càtedra, afirmarà l'accidentalitat de les formes del Govern i subratllarà la relativitat sociològica dels principis morals invocats per la circular.Aquesta situació, donaria origen al naixement de la Institución Libre de Enseñanza1, i no es resoldria fins que al 1881 arribaren al Govern els lliberals de Sagasta amb Albareda al davant del Ministeri de Foment i deroguessin la circular d'Orivio.
La denominació d'antropologia social, apareix per primera vegada a Espanya al 1877, any en que Hermenegildo Giner de los Ríos, secretari de laInstitución Libre de Enseñanza, redacta Programes de biologia i antropologia en la seva primera part titulada “Biótica general” tracta de les estretes relacions entre el cos i l'esperit fent al·lusió a la humanitat comuna i a les humanitats particulars - “races, pobles i famílies”- que avui anomenen cultures.
A part, desenvolupa el programa que titula “Antropologia social” en el que posa particularatenció a la societat i a la família, a la nació i a l'Estat, a la religió, al dret i a l'art, acabant amb epígrafs referents a la societat general humana i al cosmopolitisme. El programa es queda en esquema sense aportar contingut substantiu però si que subratlla com la naturalesa racional, històrica i cultural de l'home són imperatius de l'esperit que modelen la biologia.
En conclusió, elsantropòlegs naturalistes constitueixen una avantguarda dels estudis de l'etnografia i folklore en les regions en les quals la presencia de la Institución Libre de Enseñanza (que juga un paper fonamental, introduint preocupacions antropològiques sota un signe de modernitat i de ciència) o la de metges formats a França, va crear ambient naturalista i la seva geografia podia situar-se a Sevilla,...