Euripides

ÈDIP REI. Sòfocles. Tragèdia grega.

La història: Hi ha diferents versions sobre el mite d'Èdip, una de les més conegudes és la que conta que sobre Èdip pesava una maledicció familiar, la qual era conseqüència de la profanació de l'altar de Dionís per part de Làbdac, avi patern d'Èdip.
Quan Iocasta i Laios van engendrar el seu fill Èdip, sobre el seu naixement ja hi havia una profecia:aquest assassinaria al seu propi pare i es casaria amb la seva mare. Laios, per tal d'evitar-ho va decidir fermar-li els peus i donar-lo a un criat de la seva confiança per a què l'abandonés a les muntanyes del Citeró. El criat no es va veure amb cor d'abandonar al nadó i l'entregà a un pastor de Corint, on finalment Èdip va ser adoptat pels reis Pòlib i Mèrope.

Quan Èdip creix decideixanar a consultar l'oracle de Delfos, doncs ha sentit a dir que els seus pares el van adopta. Apol·lo no contesta la seva pregunta, però revela el seu destí: matarà al seu pare i es casarà amb la seva mare. Intentant evitar aquesta predicció, emprèn camí cap a Tebes i es troba amb cinc homes que li impedeixen seguir el camí, els quals escolten un carruatge que té per passatger, sense ellsaber-ho, al seu pare biològic, Laio, rei de Tebes.
El compliment del seu destí comença a despuntar amb l'assassinat del seu pare i els seus escoltes, només un dels homes amb qui es creuà Èdip aconsegueix fugir de la sagnant cruïlla.
Poc abans de trepitjar la terra tebana, Èdip haurà d'enfrontar-se amb un segon obstacle: desxifrar l'enigma que li planteja l'esfinx o morir engolit per aquesta menade monstre amb cos de lleó i cara de dona, com els hi ha passat als viatgers de la zona que s'han trobat en la mateixa situació. Èdip supera aquesta prova i l'esfinx, davant de tal intel·ligència, es llença cap a la mort.

En arribar la gloriosa notícia a orelles del poble tebà, aquest ofereix la corona a Èdip i el matrimoni amb Iocasta, doncs el seu marit havia desaparegut sobtadament.Vet aquí com comença la relació incestuosa entre mare i fill. Iocasta i Èdip tindran dues filles i dos fills, que alhora seran germans d'Èdip: Antígona, Ismene, Etèocles i Polinices.

Passats uns anys, una pesta té al poble sotmès en la misèria i el patiment. Èdip ha consultat l'oracle sobre la possible solució a la pesta i la resposta ha estat que per a alliberar-se dels mals hauran dedesterrar o matar al responsable de la mort de l'antic rei de Tebes, Laios. És així que Èdip encapçalarà una minuciosa investigació i finalment amb les paraules de Tiresies- endeví protegit pels deus que té ceguera- i el sobrevivent testimoni dels fets ocorreguts a la cruïlla i alhora criat que va entregar al nadó al pastor de Corint, Èdip anirà destapant amargament la veritat sobre la seva vida itot seguit descobreix el cos inert de la seva mare i esposa, que no ha pogut suportar les conclusions de la investigació. Èdip es sent tan culpable i desgraciat que es punxa els ulls com a penitència per tots els mals que ha produït sense ser-ne conscient i es posa en mans de Creont per a què li apliqui el càstic de l'exili. La història continua a l'anàlisi d'Antígona.

La trama: Èdip reicomença amb un pròleg dialogat entre el protagonista i el poble sobre la pesta que està arruïnant als tebans. La única sortida que Èdip ha trobat després de molt rumiar, ha estat enviar a Creont, el seu cunyat, a consultar l'oracle de Delfos. Arriba Creont amb l'esperançadora resposta del déu Apol·lo: per posar fi a la pesta s'haurà de venjar la mort de Laios amb la mort o l'exili del seu assassí.La pesta és doncs el succés desencadenant de tota la trama. Creont explica a Èdip que coneix un testimoni de l'assassinat, el qual va fugir de por i no va tornar a la ciutat. Èdip anuncia que es fa responsable de satisfer la petició d'Apol·lo i que posarà tota la seva ànima i voluntat per tal d'esbrinar qui va matar Laios i aplicar el càstig que els déus exigeixen, per tal d'alliberar al poble...