Europa Social. Anàlisi Dels Textos De Bauman I Tony Jud

Europa Social!

Primera activitat dʼavaluació

La primera activitat d'avaluació consisteix en el següent:
1) Llegeix els textos de Bauman (Daños colaterales) i de Tony Judt (El món no se'n surt). 2) En una extensió d'entre 2.000 i 3.000 paraules: a) Resumeix els punts principals dels dos textos i compara les seves afirmacions i reflexions. b) Utilitzant els textos de Bauman i Judt, peròtambé els articles penjats en aquesta sessió, digues quines creus que són les causes que expliquen els tres principals efectes del context de la globalització: i) canvis en la naturalesa del treball, ii) creixement de les desigualtats i de la pobresa a Europa i iii) deteriorament dels Estats del Benestar i de les democràcies.

Anna Castro Rodríguez 10 d’abril de 2012

Europa Social!

Primeraactivitat dʼavaluació

a) Resumeix els punts principals dels dos textos i compara les seves afirmacions i reflexions.

BAUMAN, Z. Daños colaterales.
Crozier representa una crítica de la perspectiva Weberiana. Accepta que la burocràcia sigui la idea principal d’acció “legal-racional” i la “racionalització”. Weber fa un retrat de la burocracia moderna com una conducta que es guia per la recercadels millors mitjans per aconseguir fites: “fàbrica de conductes racionals”Crozier descubreix que el sistema de Weber no funciona, al contrari, que es registra moltes vegades una lluita intergrupal pel poder, les influències i els privilegis. Afirma que “la desigualtat del poder és la mare de totes les desigualtats”. El domini s’exerceix pel poder de la manipulació i la inseguretat. Els grups ocategories amb opcions limitades o nules a la movilitat, no tenen res a fer per lluitar pel poder al que poden accedir els grups amb movilitat. Els grups flexibles tenen moltes opcions per triar, causen una sensació d’inseguretat als que estan fixes en una rutina. Estructuració = manipulació d’oportunitats. Els superiors estableixen unes rutines que els subordinats han d’acabar acceptant per mantenirel seu lloc de feina. Això suposa que no hi hagi riscos en els moviments dels superiors. Henry Ford tenia la màxima que ell seguia el model de duplicar el salari dels seus treballadors per tal que aquests poguessin comprar els seus cotxes. La veritat és que s’havia creat una dependència mútua. Ford necessitava tenir contents als treballadors per tal que la producció no es veiés alterada, ja que nopodia permetre que aquests treballadors marxessin a la competència. (Encara no s’havia establert el fet de portar les empreses a països on la mà d’obra fos més econòmica per l’empresari.) La desigualtat tenia uns límits i a cap de les dues parts li convenia que es fes més gran. Els límits “naturals” a la desigualtat -que ja va anticipar Karl Marx- és una de les principals raons per les qualsapareix l’ESTAT SOCIAL. Aquest s’encarregarà de que la mà d’obra estigués en bones condicions per les feines. S’estableixen salaris mínims, límits horaris... a més atorguen protecció jurídica als sindicats per tal que puguin defensar els treballadors. D’aquesta manera es va frenar la desigualtat que separava els rics dels pobres. La incertesa segueix sent l’arma principal de la lluita pel poder i lamanipulació d’aquesta, l’estratègia principal d’aquest enfrontament. James Burham parla del poder dels directors i gerents que havien estat contractats pels caps i que acaben tenint el poder real per sobre de treballadors i propietaris. Passen de ser gerents al CAPS. El poder dels gerents s’ha consolidat tant que s’ha trencat amb la majoria dels lligams que els restringien. “Economia de laExperiència”: Prohibeix el plantejament a llarg termini de l’acumulació de mèrits, això fa que ningú pugui tenir la sensació de tranquil·litat ni pertinença per sempre a un lloc fixe.

2

Europa Social!

Primera activitat dʼavaluació

Nigel Thrift: Adverteix un canvi en el vocabulari i en el marc cognitiu dels empresaris i financers. No es parla d’enginiers, si no de cultures, xarxes, equips i...