Europa social
a) Procés de configuració de la Unió Europea
La Unió Europea va ser constituïda com una entitat supraestatal amb un objectiu hegemònic: la constitució d’un mercat comú.
L’origen de la Unió Europea es remunta al final de la Segona Guerra Mundial, quan els europeus desitgen superar la divisió econòmica i política que existia aEuropa i per posar fi a una llarga història de conflictes i enfrontaments armats. El projecte europeu va ser el resultat de la reacció defensiva a la nova situació geopolítica i econòmica mundial de la segona meitat dels quaranta, també durant l’impacte de la crisi, durant els canvis econòmics de mitjans dels anys setanta i en l’actualitat de l’escenari de la globalització.
El desenvolupament dela Unió Europea el podem dividir en 5 grans fases:
• 1946-1957 (Signatura del Tractat de Roma): aquesta fase marca l’inici de desenvolupament de la Unió Europea.
• 1957-1972: és una fase marcada per la consolidació, un lent desenvolupament institucional i on es decideix impulsar la política social.
• 1972-1986: fase marcada per la crisi econòmica, que produirà cert estancament
•1986- 1992: fase marcada per dos grans esdeveniments, per una banda l’aprovació de l’Acta Única i per l’altre la signatura a Maastricht del Tractat de la Unió Europea.
• Una última etapa que va des de la entrada en vigor del Tractat de la Unió Europea fins a l’actualitat.
La Unió Europea és encara una realitat en construcció i són molts els assoliments, però també els dèficits i leslimitacions. Té grans problemes de funcionament amb competències escasses en terrenys decisius i encara no s’ha resolt el dèficit democràtic. La implantació de l’euro ha suposat una veritable unió econòmica i un avenç en molts àmbits, però ha no s’ha avançat molt en àmbits polítics i socials.
Les polítiques socials de la Unió Europea han estat sempre un projecte limitat i un àmbit dedesenvolupament secundari davant la prioritat de la integració econòmica. El seu curs històric ha estat desigual, incert i pautat pel predomini de la unió econòmica i monetària.
b) Factors contextuals claus de la política social europea:
Les polítiques socials de la Unió Europea interaccionen amb el procés de convergència econòmica nominal que a la vegada està immers en un model predominant de globalitzaciócapitalista neoliberal. La configuració actual de la política social europea és una combinació:
1. De l’enfocament neoliberal: Ho gestionarien de manera que la agencia social incorporés suport a la formació ocupacional, un mínim de regulacions laborals per evitar costos i un mecanisme d’integració negativa dels sistemes de seguretat social.
2. De l’enfocament de la Coalició ( comissióliderada pels governs dels estats amb menys renta i la majoria democristiana i socialdemòcrata del parlament europeu): posen èmfasi en el desenvolupament i enfortiment de les politiques socials amb una estratègia de cohesió i amb el suport dels fons estructurals de la unió.
3. Una presència molt dèbil de components de ciutadania social universal
El Tractat de Roma i l’Acta Única Europea no vanser marcs constitucionals molt propicis pel desenvolupament de la política social europea. La dècada dels noranta amb el Protocol social de Maastricht i el tractat d’Amsterdam suposa un punt d’inflexió i s’avança cap a un règim de benestar complert a escala comunitària.
Les polítiques de benestar entre els diferents estats reuneixen característiques heterogènies i un pluralisme de valors persota del denominat model social europeu. La política social de la Unió Europea s’haurà de continuar construint amb una tendència a la uniformització dels seus estats.
c) Evolució de la política social europea
Podem diferenciar dos grans fases:
1. Cicle històric de debilitat de la política social europea (1957-1987):
Durant aquest cicle el Tractat de Roma incorpora una agenda social...
Regístrate para leer el documento completo.