Eutenàsia

Introducció
Durant els darrers vint anys s’han produït nombrosos debats públics, al nostre
país i a molts altres, sobre la manera de tractar alguns malalts terminals o persones
amb càncer i processos degeneratius irreversibles que demanaven morir
per evitar el sofriment o per no haver de viure la fase més degradant de la malaltia.
Malalts que patien situacions extremament penoses o els seusfamiliars han
plantejat als tribunals de justícia poder posar fi a una vida que consideraven
indigna. Aquests processos han estat objecte d’intensos debats públics i han fet
paleses les divergències entre la voluntat dels malalts i les disposicions legals i sanitàries.
Eutanàsia
L'eutanàsia (grec: ευθανασία - ευ, bona, θανατος, mort) és el conjunt dels mètodes que maten per abreviar unaagonia, és a dir abreviar una mort dolorosa. Es una pràctica il•legal al estat espanyol.
El seu sentit modern ha fet de l'eutanàsia una pràctica per a provocar la mort d'un individu atès d'una malaltia incurable que li infligeix sofriments morals i/o físics intolerables. S'han de distingir l'eutanàsia mateixa i el fet d'ajudar algú a morir (la persona que mata no és necessàriament la mateixa). Enaquest cas, es parlarà d'auxili al suïcidi.
El terme d'eutanàsia ha estat de vegades aplicat a pràctiques d'eliminació de persones jutjades ineptes per a la vida en societat (malalts mentals, minusvàlids), sobretot en el programa eugenèsic nazi Aktion T4. Aquestes pràctiques es distingeixen de la pena de mort, ja que aquesta implica nocions de càstig i de justícia.
Es parla igualment d'eutanàsiaanimal, quan és efectuada en benefici de l'animal o de la població animal, o bé en el nostre interès.

Concepcions sobre la vida i la mort
Les concepcions sobre la vida, la mort i les formes de morir han estat diverses al llarg de la història en les diferents cultures i tradicions que constitueixen el llegat de la humanitat. Actualment, encara són vigents moltes d’aquestes tradicions i configurenformes de pensar i sensibilitats heterogènies. Algunes consideracions històriques poden ajudar a entendre la pluralitat de punts de vista contemporanis. Avui conviuen principis i valors que tenen justificacions, projeccions i conseqüències diferents, i convé saber les raons que hi ha al darrere de cada presa de posició.Les referències escrites a una “bona mort” es troben ja en el segle V a. de C.en autors grecs. El poeta Posidip, cap a l’any 288 a. de C., escriu: “De tot allò que l’home desitja obtenir, no desitja res millor que una mort dolça”. Naturalment, cal diferenciar el tema de “la bona mort” de la qüestió del suïcidi. Mentre que es pot afirmar una aspiració generalitzada del primer en el món clàssic grec, no es pot dir el mateix del suïcidi. Aristòtil, per exemple, el consideracom un crim contra “la ciutat”, és a dir, contra la comunitat; el suïcida no demostra coratge, sinó covardia
i desesperació, i fa mal a la societat. Els estoics, i tota la tradició estoica al llarg dels segles, defensen que la vida s’ha de viure amb lucidesa i dignitat i, quan això manca, és millor sortir del teatre de la vida. Així, Sèneca escriu a Lucili: “El savi ha de viure tant com degui, notant com pugui”. “El millor que ha ordenat la llei eterna és que ens proporciona una sola forma d’entrar a la vida, però moltes d’abandonar-la. He d’esperar la crueltat de la malaltia o de l’home, quan puc escapar de la por de la tortura i alliberar-me de tots els meus problemes? Aquesta és l’única raó per la qual no hem de lamentar la vida: no subjecta ningú contra la seva voluntat.”El món cristiàs’enfronta als estoics i reclama la subjecció a la voluntat divina. L’ésser humà és una criatura de Déu i no pot prendre decisions contra el designi diví ni contra les lleis de la natura. En canvi, admet el sacrifici voluntari de la vidaper testimoniar la fe (màrtirs) o en les guerres justes, o per salvar altres persones.

La dignitat humana com a fonament de l’eutanàsia

Des de la...