EV2. Performant una identitat

Grau en Criminologia

Psicologia Social
Judit Aguilar Jimenez

EV2. Performant una identitat

Objectiu
Explorar el procés de constitució de la identitat i els seus efectes.

Activitat
Aquest és un exercici vivencial sobre la identitat que consisteix en adoptar per
unes hores una nova identitat per tal de veure quins efectes se’n deriven.

Fases:
1. Escollir la nova identitat i el context en quela “posareu” en pràctica
(expliqueu els motius). Performance d’una durada aproximada de 1 h o
1:30 h.
2. Recollir en el Diari de camp l’experiència, atenent especialment als aspectes
que es demanaran a la realització de l’anàlisi.

Pautes per a la realització de l’anàlisi:
Respon a les següents preguntes de manera argumentada, a partir de l’experiència
realitzada, els elements teòrics de quèdisposis, la bibliografia recomanada i altra
bibliografia consultada:

1. Diari de camp:
a. Descripció de la performance:
La identitat que vaig decidir adoptar per efectuar aquest “experiment”
va ser la d’una adolescent que s’havia quedat embarassada feia 6 mesos.
Hem va semblar una identitat interessant a adoptar, ja que, sempre m’he
considerat una persona amb perjudicis relacionats amb aquest temadels embarassos no desitjats i els avortaments en adolescents, al igual
que amb l’estil de vestir o comportar-se de cada persona.

Grau en Criminologia

Psicologia Social
Judit Aguilar Jimenez

b. Com ha estat la reacció dels altres i com nosaltres reaccionem i ens
sentim respecte d’aquesta. Com ens veuen els altres i com ens tracten
(ens miren?, s’acosten a nosaltres? Ens eviten? Ens ajuden?)
Lareacció de les persones amb les que vaig creuar-me durant el
transcurs de temps que va durar ”l’experiment” va ser molt variada.
Les persones més joves, de l’edat de 18 anys o menys es limitaven a
mirar amb cara d’estranyats i sorpresos. Vaig poder observar que tant
els més petits com els més grans comentaven entre ells breument el que
veien encara que els que tenien menys edat ho feien de formamés
descarada, eren menys dissimulats, encara que sense maldat, en canvi
els més grans ho dissimulaven més.
Les persones de més avançada edat, avis i avies, eren els més valents i
extravertits en aquest cas. Fins un parell d’àvies van iniciar una
conversació amb mi només per dir-me que era molt jove per estar en
aquell estat i que no malgastés la meva vida, que fos cauta i em cuides
més.
En lespersones de 20, 30, 40 anys la reacció variava, alguns ho
comentaven, alguns em veien però no s’estranyaven ni feien menció i
d’altres ni tan sols s’immutaven.
La veritat és que els que més còmode hem van fer sentir van ser aquests
últims, ja que ni tan sols em miraven, quan la gent em mirava i jo veia
que comentaven em posava molt nerviosa, em sentia malament, jutjada,
avergonyida sobre tot.
La mevaactitud era alegre, de conformitat amb la vida, moguda, activa i
amb ganes de viure, tot i això a l’hora d’entrar a l’autobús dues persones
van oferir-me de seure en els seients reservats per embarassades, i vaig
acceptar.
Hi va haver ocasions en les que no vaig saber respondre als comentaris
que algunes persones grans em feien, no sabia que dir, només sabia
posar-me vermella, somriure i assentir.Desitjava amb totes les meves
forces que anessin a lo seu i em deixessin en pau.

Grau en Criminologia

Psicologia Social
Judit Aguilar Jimenez

La majoria de persones sempre intentava ajudar, ja fos deixant-me
seure, ajudant-me a recollir un paquet de Kleenex que hem va caure o
deixant-me passar davant d’ells a la cua del supermercat (això ja no sé
ben bé si era per la identitat o per les poquescoses que portava, o potser
una mica de tot).
c. Com ens hem sentit?
El sentiment de vergonya era molt notable, he sentit que era un fracàs,
com una espècie de decepció per a la gent del meu voltant.
No ha estat una experiència agradable la veritat, però si interesant, els
perjudicis que tenia en relació a aquest tema han desaparegut i ha sorgit
un sentiment de compassió, empatia i una mica de...