Eva perón, d’actriu radiofònica a símbol dels “descamisados”

EVA PERÓN, D’ACTRIU RADIOFÒNICA A SÍMBOL DELS “DESCAMISADOS”

Eva Duarte, Eva Perón, Evita…. Molts són els noms amb els que se l’ha conegut. El ben cert és que Evita és hui un dels grans símbols i mites d’Amèrica Llatina. El nom d’Evita, al igual que el del Che, ha passat a la història com a símbol per als més desafavorits del continent sud-americà. Com si d’un gran actor de Hollywood estractara, com el cas del mateix James Dean, la seua prematura mort ha contribuït des de llavors a fer créixer el seu mite. La seua figura ha segut protagonista de novel·les, d’obres de teatre o de pel·lícules (una de les més famoses protagonitzada per Madona). Fins i tot, el compositor britànic Andrew Lloyd Weber, autor de musicals tant coneguts com The Phantom of the Opera va escriure un musical en1975 centrat en la seua figura. Però qui va ser realment Evita i com va arribar a convertir-se en el símbol de les dones i la classe obrera de l’Argentina de meitat del segle XX?

Evita va nàixer en 1919. Era la filla il·legítima d’un granger i una de les seues treballadores i va passar la seua infància a Junín i a Los Toldos, a la província de Buenos Aires. En la seua adolescència es vatraslladar a Buenos Aires, per a iniciar la seua carrera com a actriu. Amb els anys va anar aconseguint un cert reconeixement, participant en algunes pel·lícules i treballant com a model, però la seua vertadera fama li vindria com a actriu radiofònica. Ja en esta època va començar a participar a la vida sindical. Però la seua vida canviaria a partir de 1944, quan va conèixer a Juan Perón, amb qui escasaria un any després. Als 33 anys un càncer d’úter va acabar amb la seua vida i la seua mort influiria decisivament en la caiguda del peronisme.

Amb l’arribada al poder de Juan Perón, Evita duria a terme un important paper en la lluita pels drets de les dones i dels treballadors. A més, promouria la creació de la Fundació Eva Perón per a l’ajuda social. Evita havia protagonitzat unfulgurant ascens des de la pobresa i podia simbolitzar a la classe treballadora i als desposseïts d’Argentina. Perón li va permetre assumir aquest paper, el que segons Joseph A. Page li permetia convertir-se en una tribuna per als descamisats, als qui representava davant del seu marit i les necessitats dels quals articulava. La seua proximitat amb el president la convertien en la intermediària perfecta,de tal manera que podia controlar les reivindicacions dels seus seguidors.[1]

El 31 d’agost de 1951, poc menys d’un any abans de la seua mort, va protagonitzar una de les seues intervencions radiofòniques més conegudes. En aquesta ocasió no es tractava d’un dels serials radiofònics que li havien donat fama, com aquells titulats Heroínas de la Historia i en els que Evita encarnava a personatgescom l’emperadriu Josefina de França o Isadora Duncan. En aquesta ocasió, anunciava la seua renúncia a ocupar la vicepresidència en les eleccions de novembre de 1951.[2] El fet de que els descamisados, la classe treballadora argentina simpatitzant del peronisme haguera demanat obertament que Eva Perón ocupara la candidatura a la vicepresidència per darrere del seu marit era una mostra de lapopularitat i poder que havia aconseguit Evita. Evita havia passat de ser una actriu radiofònica a seu un dels principals actors polítics del moment. S’havia convertit en el símbol dels descamisados.

Poc més d’una setmana abans, el 22 d’agost, la Confederació General del Treball (CGT), va organitzar un cabildo abierto, un multitudinari acte a la Plaça de la República en la que tenien previstdemanar-li a Eva Perón que es convertira en la comandant en cap dels treballadors, demanant-li al general Perón que la incloguera com a candidata a la vicepresidència en les properes eleccions.

Segons Carmen Llorca, a mesura en que anava prenen cos la idea de que Evita ocupara la vicepresidència més lluny estava el seu marit d’acceptar-ho. Perón no volia que Eva abandonara el seu cercle de...