Evidències d'aprenentatge

Fa més de 100 anys, els germans Lumière van projectar públicament la sortida dels obrers d’una fàbrica, la demolició d’un mur, l’arribada d’un tren a l’estació i un vaixellsortint del port. Era la primera vegada en tota la història que es mostrava al món el cinema. A cap d’aquests primers assistents se li va passar pel cap que aquest nou inventarribés a tenir una utilitat educativa. A l’actualitat veiem que tot el contrari. El cinema ha resultat un aparell vital per transmetre informació i és freqüent el seu ús a lesaules. Però... Quin és l’ús apropiat d’aquest mitjà a les escoles? Quins avantatges pot tenir pel personal docent? Que pot aportar?
Les possibilitats educatives del cinema vanser observades a principis del segle XX, quan l’ajuntament de París va crear una filmoteca pedagògica. L’any 1922, l’Associació d’Educació Nacional dels EEUU va crear un comitèper estudiar el tema del cinema escolar. Als anys 30 i 40 la creació de films amb finalitat pedagògica es va multiplicar.
El centre escolar és l’entorn amb major concentracióde cultura socialment organitzat. L’escola és l’espai idoni per a utilitzar amb eficàcia el cinema amb fins educatius. Per alguns pot resultar difícil parlar del cinema com aun element educatiu quan una bona part de les pel·lícules estan associades al plaer estètic i ha omplir un lloc al temps lliure. Existeixen films amb temàtiques molt diverses iamb intencions diferents. És fàcil distingir entre films realitzats amb una finalitat educativa i els realitzats amb una finalitat lúdica. Tot i així, aquests últims no estanexempts de valors i per tant poden ser profitosos per a l’ensenyança. Aquestes pel·lícules amb finalitat lúdica són les més emprades tant a casa com als propis centres escolars.