Evolució de la pintura

Història de l’art
Evolució de procediments i tècniques de la pintura des de l’Antiguitat fins al Barroc
En aquest treball tractaré l’evolució dels procediments i tècniques de la pintura, des de l´Antiguitat fins el Barroc. Començaré a partir del denominat Imperi Nou de l’art egipci (1550-1069 a.C), moment de màxim esplendor.
Art egipci
Les representacions pictòriques d’aquest període sónescasses, però d’una gran perfecció i naturalisme. Es realitzaven al tremp (rovell d’ou barrejat amb làtex de brot de figuera i aigua) sobre un estucat de guix i s’utilitzava una paleta de colors força reduïda. Acostumaven a ser pintures d’escenes quotidianes amb que decoraven les parets de les tombes (com a Tebes). Hi ha un floriment de les arts sumptuàries.
Art grec
A la Grècia clàssica (seglesV i VI a.C), són de destacar la pintura de vasos de Cerámica i el pas definitiu a l’estil de les figures roges sobre fons negre, adquirint una nova plasticitat. La pintura mural també va tenir molta importància, però no es disposa de molta obra, per el que només ens podem fer una idea de la seva bellesa i perfecció en l’ús dels colors mitjançant l’observació de les copies romanes. A destacartambé les obres realitzades per mitjà de la tècnica del mosaic, apreciades com a decoració en els palaus hel·lenístics, especialment a Roma i Alexandria. En definitiva, es buscava un ideal d’ordre i mesura mitjançant l’anàlisi racional, que es la base dels principis estètics de l’art i la bellesa grecs: la bellesa com a harmonia de les parts i el tot.
Art romà
Situat cap el segle IV a.C, repl’influencia de la cultura grega i de la civilització etrusca. La pintura es va centrar quasi exclusivament en la decoració de l’interior de les tombes. Es tracta d’escenes de la vida quotidiana (danses, curses d’atletisme, escenes eròtiques i de caça, jocs,etc.) organitzades en registres horitzontals com si fossin grans frisos descriptius. Més tard, comencen a dominar els panells d’escenes independents igrups aïllats de figures. Són imatges en les quals es ressalten la silueta I els trets anatòmics més característics amb unes línees fortes de contorn, que delimiten amb gran expressivitat espais plens de colors plans estructurats en composicions simples i simètriques. Hi ha més interès per la tècnica que per l’estètica. Quan s’arriba al segle I a.C, adquireix molta importància la decoració de lescases particulars. En aquesta època, apareix el anomenat “segon estil pompeià”, que buscava la sensació de profunditat a través de la perspectiva. Quant a tècnica, es fa servir bàsicament la pintura al fresc (més usual per la pintura mural). Es realitza sobre un arrebossat de calç fresc que serveix de suport per els diversos pigments dissolts amb aigua
Art paleocristià i art copte
Situat alssegles V-VI d.C, l´art paleocristià es caracteritzava per agafar com a font d’inspiració les formes i tradicions de l’art romà adaptat a la temàtica cristiana. L’art copte, que va sorgir a l’Egipte, es destacà per la pintura esquematitzada. Destaquen els manuscrits i els evangeliaris. Les pintures de marcada estilització i simplificació lineal, realitzades en colors càlids, mostren imatges rígides imolt esquematitzades, situades sobre fons plans, que rebutgen qualsevol tractament en perspectiva de l’espai.
Art bizantí
Aquest art neix a l’Imperi Romà d´Orient, al voltant del segle VI d.C, monumental I sumptuós, allunyat de l´utilitarisme romà. En el seus inicis, predominaven els mosaics, amb què es van decorar els sòls i els mur de les cases particulars i dels palaus imperials. Es vanrealitzar amb tesel.les vidriades, marbres i pedres precioses sobre fons d’or i una base de argamassa. Van servir per crear escenes d’un cromatisme extraordinari i figures estilitzades. Més endavant, es fixa la iconografia i la temàtica de les pintures es de caràcter bàsicament simbòlic, amb representacions cristològiques, marianes i temes sagrats, realitzats en marbre, ivori, esmalt i, sobretot,...