Evolució Del Dret Fonamental

La llibertat d'expressió és un dels drets fonamentals que té més incidència en el món post-industrial actual. Aquest dret ha evolucionat paral·lelament amb la societat. A espanya durant la segona república aquest dret es trobava relativament ben garantit, això va permetre una gran ebullició de publicacions, grups, sindicats, etc., que emparant-se en aquest dret van fer alçar la seva veu i lesseves opinions, fins ben entrat l'any 38, en plena guerra civil, totes les opcions polítiques i ideològiques podien manifestar les seves idees legalment. Durant la guerra civil, i a causa de la forta pressió de la unió soviètica es va acabar aquesta llibertat, aquelles idees que no eren afines al partit comunista (recolzat per Moscou) van ser prohibides i censurades, això va provocar la escissió delbàndol republicà i en conseqüència la derrota final de la guerra civil. Com veiem la possibilitat de poder expressar les idees i les opinions lliurement i el respecte d'aquestes permet assolir un sentiment d'unitat.

Amb la victòria del bàndol feixista tots els drets fonamentals es van abolir, i el dret més castigat va ser precisament el dret d'expressió. Dins del concepte franquista d'una“españa grande y unida” no entrava la diversitat ideològica ni es permetia sota cap concepte expressar una opinió contrària al règim. Milers de morts donen fe d'aquesta repressió brutal que es va fer durant 40 anys en nom de la unitat de pensament i la falta de llibertat d'expressió.

Amb el retorn de la democràcia es va aconseguir restablir aquest dret tant important, l'aprovació de la constitució del78 va posar fi a 40 anys de censura i repressió. Això va permetre un nou ressorgiment de moviments polítics, culturals i socials. Els primers anys de democràcia es va fer molt palès la necessitat que existia d'aquest dret, però com passa amb moltes situacions, aquest ressorgiment a anar-se calmant a mesura que s'anava consolidant la democràcia. Diuen que hi ha més necessitat d'expressar la tevaideologia quan no pots fer-ho. A mesura que han anat passant els anys la lluita social ha anat perdent força, i el fet de saber-se amb el dret de la llibertat d'expressió ja bastava per calmar a les masses.

Però realment existia aquest dret d'expressió?

Les grans masses i col·lectius tenien més fàcil expressar les seves idees i creences però hem d'entendre que des del 75 fins a inicis delsegle XXI la comunicació ha estat un espai reservat a certs mitjans que generalment actuaven amb el beneplàcit de les institucions. Què vol dir això? Doncs que malgrat no hi havia una censura oficial sempre ha existit una censura basada en el poder econòmic i amb els interessos creats per part dels estaments polítics. La manca de veritables mitjans de comunicació de masses oberts i públics restringia(i restringeix) la transmissió d'informació, ideologies, creences i lluites al criteri dels programadors de televisió i radio i dels editors de premsa. Malauradament tant els mitjans públics com els mitjans privats sempre han estat condicionats per tendències i ideologies polítiques pròpies. Tot això genera que només es publiqui i s'emeti informació afí a la ideologia del mitjà o del partit algovern. L'època de govern del partit popular (tot i que durant els períodes de govern del PSOE també es va donar) va estar totalment marcada per una manipulació informativa i un ús totalment partidista dels mitjans de comunicació públics (TV1 i TV2), donant informació tendenciosa i esbiaixada.

En conclusió durant les tres últimes dècades del segle XX (i encara ho podem fer extensible a avui endia) podem dir que tot i tenir el dret d'expressió garantit per la constitució espanyola aquest dret estava més garantit a unes idees i uns sectors que a altres.

Els últims anys, l'aparició de les noves tecnologies de la informació i especialment Internet, ha permès pluralitzar les idees, tot i que els mitjans oficials i tradicionals segueixen amb la seva tendència d'informar segons els seus...