Evolució1

EVOLUCIÓ

Volumen I nº 4
4 ESO b1skets

INTRODUCCIÓ
L’evolució és el procés de canvi en totes les formes de vida al llarg de les generacions, i la biologia evolutiva és l’estudi de com i per què té lloc l’evolució. Un organisme hereta característiques (anomenades
“trets”) dels seus pares a través dels gens. Canvis (anomenats mutacions) en aquests gens poden produir un nou tret en el descendentd’un organisme. Si el nou tret fa que aquest descendent s’adapti millor al seu ambient, tindrà més èxit a l’hora de sobreviure i reproduir-se. Aquest procés rep el nom de
selecció natural, i fa que els trets útils esdevinguin més comuns. Després de moltes generacions, una
població pot adquirir tants trets nous que es converteix en una nova espècie.

La comprensió de la biologia evolutiva comença ambla publicació l’any 1859 de l’obra de Charles
Darwin L’origen de les espècies, llibre que va originar molta polèmica, els 1250 exemplars de la primera
edició es van esgotar en poques hores. A més, el treball de Gregor Mendel amb les plantes contribuí a
entendre els patrons hereditaris de la genètica. Això portà a una comprensió dels mecanismes de l’herència. Descobriments posteriors sobre la maneraen què muten els gens, així com avenços en la genètica de poblacions, revelaren més detalls de com té lloc l’evolució. Els científics tenen actualment una
bona comprensió de l’origen d’espècies noves, procés anomenat especiació; han observat aquest procés tant al laboratori com en el camp. Aquesta visió moderna de l’evolució és la teoria principal que utilitzen els científics per comprendre lavida.

Enllaç arbre de la vida

LA DIVERSITAT DELS ÉSSERS VIUS: LES ESPECIES
Concepte d’especie
Una espècie és un conjunt d'individus que procedeixen d'antecessors comuns i que són capaços de creuar-se entre ells i reproduir-se i donar lloc a una descendència fèrtil.

Això últim és important: l'encreuament d'ase i cavall dóna lloc a un animal híbrid anomenat mul o mula,
que és estèril, per la qualcosa l'ase i el cavall no són dues races d'una mateixa espècie, sinó dues espècies
diferents. Si escollíssim dues races de gossos, al creuar s'obtindria un altre gos, fèrtil.
Malgrat tot hi ha algunes espècies que semblen no conèixer aquesta regla i es creuen i produeixen híbrids
que són capaços de reproduir-se.
Però no sempre s’ha definit així una espècie:
 En l’antiguitat les espècies erendefinides com a individus similars que diferien dels individus perta-

nyents a altres espècies per discontinuïtats morfològiques, és a dir, les espècies tenien essències
immutables, pertanyents, segons la filosofia aristotèlica-platònica, al món de les Idees. Aquesta
concepció era necessàriament fixista, l’essència és permanent.
 Durant l’edat mitjana, es va consolidar la interpretaciócreacionista, en la qual cada espècie era

una unitat de creació, caracteritzada per la seva essència. Es tractava d’un realisme idealista.
 Carl Von Linnée (1707/1778) en la seva obra Philosophya botanica, considerava que totes les es-

pècies havien estat creades per separat a l’inici dels temps.
 El Comte de Buffon (1707/1788) va passar gran part de la seva vida científica en experiments d’hi-

bridacióinterespecífica amb la finalitat de comprovar el seu criteri, convencent, pels resultats obtinguts, de l’existència d’espècies immutables i de la impossibilitat de demostrar que una espècie
pugui procedir d’una altra. No obstant això, va mantenir una posició transformista moderada, admetent la possibilitat de transformació de les espècies sota condicionaments externs com el clima,
l’alimentació ila domesticació. Aquestes posicions transformistes i la creença en la generació espontània van suposar un dogma pràcticament universal durant el segle XVIII, el que dóna una idea
clara de l’enorme arrelament d’aquestes creences en la societat de l’època.
 Georges Cuvier: (1769/1832) definia espècie com el conjunt dels individus descendents uns dels

altres o de pares comuns i dels que...