Evolucio Cosmos

L’evolució dels models cosmologics.
L’evolució dels models cosmologics.

Juan Salamanca Toro
Ciències del món contemporani
1rB

INDEX

1. Geocentrisme
2.1 Ptolomeu
2.2 Aristòtil

2. Heliocentrisme1.1 Copèrnic
1.2 Kepler
1.3 Tycho
1.4 Galileu Galilei
1.5 Newton
3. Bibliografia



1.Geocentrisme

Teoria astronòmica que tractava d'explicar el moviment aparent dels astres en la hipòtesi que la Terra era el centre fix de l'univers. Formulada per Aristòtil, completada i ratificada per Ptolomeu, en l'antiguitat el geocentrisme semblava ser la teoriacorrecta. Finalment la seva acceptació per l'Església i el feudalisme la van convertir en la teoria dominant fins al Renaixement. Segons el geocentrisme, els moviments dels cossos celestes podien explicar-se per combinacions de cercles (epicicles) centrats en la Terra. Aquests explicaven els seus moviments amb força precisió, però el descobriment de les lleis del moviment celeste i la millora en lesobservacions van fer cada vegada més difícil sustentar la seva validesa.

1.1 PTOLOMEU
La Terra és el centre immòbil de l'Univers; al seu voltant, en moviments sempre circulars, giren i giren la Lluna, el Sol, els planetes, i l'esfera de les estrelles.
es va anar desenvolupant el que genèricament s'ha anomenat sistema ptolemaic, un sistema que, encara que no va ser iniciat pel propi Ptolomeu, elcert és que un cop exposat per ell al Almagest , va resultar ser tan versàtil i flexible que no va deixar mai de transformar-se per anar afegint a la seva ja potent capacitat explicativa les noves dades que es derivaven de les cada vegada més precises observacions.

1.2 ARISTÒTIL
Aristòtil va ser membre de l’acadèmia de Plató, i per tant, deixeble d’aquest durant vint anys.
El sistema geocèntricde Plató i Eudoxo va ser adoptat per Aristòtil per crear un sistema filosòfic que no va poder ser combatut durant gairebé dos mil·lennis.
Aristòtil va dividir l'univers en dos mons perfectament diferenciats: el món sublunar o terrestre i el món supralunar o celeste, els quals estaven delimitats per l'esfera de la Lluna.

En el món sublunar tot està constituït pels quatre elements simples, ésa dir, terra, aire, aigua i foc, els quals mai es troben en repòs ni estan separats ordenadament, sinó que coexisteixen barrejats uns amb altres a causa del desordre que origina, en la totalitat del món sublunar, el moviment de l'esfera de la Lluna.

2.HELIOCENTRISME
Es va suggerir que no era la Terra, sinó el Sol, el que constituïa el centre de l'univers, és a dir, un sistema solar.
Enrealitat, va ser Aristarc de Samos, 19 segles abans, qui va suggerir aquesta idea, però va ser rebutjada de ple en la seva època.

2.1 COPÈRNIC
Va ser un astrònom polonès que va suggerir l’heliocentrisme.
De manera que el sistema copernicà va començar a obrir-se pas en l'astronomia del moment, ja que s'havia comprovat que la teoria geocèntrica presentava moltíssims defectes. El sistema heliocèntricva donar resultats més precisos i simplificar les matemàtiques, però Copèrnic pensava que les òrbites dels planetes eren circumferències perfectes, de manera que els problemes continuaven.
Aquesta teoria explica:
* La Terra girava sobre si mateixa un cop al dia
* La Terra girava al voltant del Sol un cop a l’any
Això va descobrir-ho quan observà la brillantor de Venus i Mercuri, i vapensar que no podien girar en orbites al voltant de la Terra

2.2 KEPLER
La principal inspiració de Kepler té un contingut clarament pitagòric Quan ja estava convençut de l'heliocentrisme copernicà, va començar a preguntar perquè només hi havia sis planetes i no vint o cent (Urà, Neptú i Plutó van ser descoberts el 1781, 1846 i 1930 respectivament) Llavors va arribar a que ha considerat la seva...