EVOLUCIÓ DE LA REFORMA AGRÀRIA

EVOLUCIÓ DE LA REFORMA AGRÀRIA.
Amb el desantellament de l’Antic Règim dels progressius, una de les primeres actuacions va ser la reforma agraria liberal. Aquesta consagrava els principis de lapropietat privada i de lliure disponibilitat de la terra. Aquesta es va dur a terme el 1837 a partir de tres grans mesures polítiques:
1. Dissolució del règim senyorial: implicà la pèrdua de lesatribucions jurisdiccionals dels senyors, encara que van mantenir la propietat de les terres que els llauradors no van poder acreditar com a pròpies. L’àntic senyor va esdevenir el nou propietari i moltsllauradors van pasar a la condició dd’arrendataris o jornalers.
2. Desvinculació: Significà la fi dels patrimonis units obligatoriament i a perpetuitat a una familia o institució. Els propietaris van serlliures per poder vendre’ls sense través en el mercat.
3. Desamortització: Elements recurrent des del govern de Manuel Godoy (1798) com a mitjà d’aconseguir recursos per a l’Estat amb la venda de lesterres de l’Esglèsia i dels ajuntaments. L’any 1836, Medizábal va decretar la dissolució dels ordres religiosos i va establir la incautació per l’Estat del patrimoni de les comunitats afectades.
Elsbéns desamortitzats van ser posats en venda per itjà de subasta pública. Les terres podien comprar-se en metàl·lic o a canvi de titols. D’aquesta forma Mendizabal pretenia aconseguir els recursosnecessaris per a finançar l’exèrcit liberal, recuperar vals de ddeute i redduir el greu déficit pressupostari de l’Estat, aleshores els nou compradors passarien a ser un fer suport social i a comprometre’sen el triomf del liberalisme.
La reforma agraria liberal consta de cinc etapes:
1. Corts de Cadis (1810-1814).
2. Trienni Liberal (1820-1823).
3. Regències (1834-1843).
4. Dècada Moderada (1843-1854).5. Bienni Progressista (1854-1856).

Aquesta reforma agraria va tenir efectes. L’abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals no significà la pèrdua dels drets sobre la terra dels antics...