Evolució del part humà. prehistòria

Els humans són la única espècie de primats que cerquen ajuda durant el part degut al bipedisme. Les modificacions evolutives de la pelvis humana que permet caminar de forma bípeda obliga a lescries humanes a sortir amb la nuca sustentada en el pubis, mirant a la mare. Aquest fet fa que sigui molt difícil per la mare poder assistir al seu propi part i pugui ajudar a respirar a la sevacria, treure el cordó umbilical, etc. La solució rau en la cerca d’ajuda en el moment del part reduint així la mortalitat de la mare i dels nadons.
La selecció natural ha afavorit l’existència d’unaconducta de cerca d’ajuda durant el part i que permet superar les dificultats que es presenten. El dolor i la por són element clau, a part de la impossibilitat física de poder assistir al part que hanportat a necessitar aquest tipus d’ajuda i que generen seguretat i companyia. Aquestes emocions es veuen compreses i alleujades en el moment en el que les mares es senten protegides i segures.La mida de la caixa cranial dels humans respecte al cos és excepcional i la mida de l’obertura de la pelvis per on ha de passar el fetus està limitat per la locomoció bípeda. Els fòssils trobatsindiquen que l’evolució anatòmica ha provocat que les mares humanes hagin de demanar ajuda durant el part. Aquesta costum podria haver sorgit amb els primers membres del gènere Homo, fa uns 5ma, aliniciar la locomoció bípeda.
El part està ple de complicacions: la mida del cap de la cria és molt similar a la mida de l’obertura de la pelvis. Però, en el part humà encara hi ha una altrecomplicació: la secció dels canal del part no es manté constant i fas que la cria hagi d’adaptar-se i moure’s de tal manera que s’alieni amb el diàmetre més llarg del canal. El fet que el trajecte que ha derecórrer a través del canal sigui de forma variable fa que el part humà sigui més difícil i perillós.

El naixement de les cries de mono és més simple que el dels humans. El canal de part dels...