evolució del teatre català del segle XIX

Des de l'època medieval fins al segle XIX, el teatre català va viure un moment d'extensió. Cal destacar (almenys en l'àmbit popular) que no és va acabar mai l'activitat, com per exemple les paròdiesde Serafí Pitarra i els drames realistes d'Àngel Guimerà.
Destaquem la Renaixença de la literatura catalana, que inclou els dramaturgs (autors d'obres dramàtiques en català). El període més prominentés a partir del 1870, on apareixeran tendències com el romanticisme, el realisme teatral i el naturalisme teatral.
Pel que fa a la literatura, dos dramaturgs que van tenir molt èxit van ser Pitarra iÀngel Guimerà.
Amb l'aparició de Frederic Soler, també conegut com Serafí Pitarra (1839-1895), ens va ser permesa la renovació del teatre català. Pitarra va començar la seva producció als tallers (eren espais llogats per joves), en voga al segle XIX. Es va fer famós pels seus dots humorístics amb peces paròdiques i brutes, però sempre caracteritzant la societat burgesa del moment i desmitificantels referents culturals.
El cantador és una obra de dos actes en vers. Es tracta d'una paròdia de drama romàntic. Representa la venjança de la gitana Magdalena i el seu fill secret Don Manric (elcantador), sobre la família de Don Nunyo, la qual havia fet cremar la mare de Magdalena per bruixeria. L'enemistat de el cantador amb la de Do Nunyo per la Donya Leonor, ens portarà fins una rivalitatcòmica que és caracteritzaran per l'honra i l'honor promulgats en les obres narratives del teatre en castellà.
Tot i això Pitarra és fa famós formant part de l'obra L’Esquella de la torratxa (paròdiadrama romàntic, però que no va ser escrita per ell), que en el mateix moment s'estrenava en el teatre Odeón. Amb l'èxit de l'obra es va proporcionar la fundació de la companyia Gata, la qual representaràles obres de Soler, en el mateix teatre. Les peces conegudes com gatades, alternaven la paròdia de les obres i dels tòpics romàntics amb els quadres costumistes i reivindicaven l'ús del català....