ewfdwqf

pero, mientras
el hombre racional utiliza la previsión y la regularidad que le proporcionan los conceptos abstractos, el hombre
intuitivo se vale del arte, disfrazando la vida de bellas apariencias.ja que la veritat és aquest conjunt d’il•lusions que no prenem com a tals, afirma també que les paraules són simples combinacions sonores arbitràries, aquesta és la raó per la quall les llengües deles diferents cultures són totalment diferents. Per tant, no s’amaga cap naturalesa ni forma universal darrere les estructures gramaticals de les cultures.
Fa un símil entre la veritat i les metàfores i metonímies, en tant que l’home s’ha oblidat que la veritat ho és donat el seu ús prolongat en el temps. A partir d’aquí, l’home es diferencia de l’animal per la seva capacitat d’entendreconceptes, que li permeten ordenar, organitzar i classificar la realitat. La veritat dels homes no és absoluta, sinó que és relativa, en tant que cadascú interpreta les situacions de manera diferent, segons com li sembli més útil per a la seva vida.
Per a Nietzsche, allò més admirable de l’home és aquesta actitud insaciable per tal de buscar un sentit a la vida. Aquesta construcció intel•lectual pertrobar-li sentit depèn únicament de l’home, i la convicció , fermesa i confiança en la seva veritat li permet oblidar-se de l’origen arbitrari d’aquests conceptes, si no se’n oblidés perdria seguretat a l’hora d’enfrontar-se a la vida. De manera relativista, afirma que no hi ha cap percepció més correcta del món en els éssers vius, no es poden comparar. No vol establir cap mena de relació entre allòque ell considera fenòmens i les coses, tampoc determina quin és l’origen de les sensacions, encara que és conscient de que s’han transmès genèticament al llarg dels anys.ja que la veritat és aquest conjunt d’il•lusions que no prenem com a tals, afirma també que les paraules són simples combinacions sonores arbitràries, aquesta és la raó per la quall les llengües de les diferents cultures sóntotalment diferents. Per tant, no s’amaga cap naturalesa ni forma universal darrere les estructures gramaticals de les cultures.
Fa un símil entre la veritat i les metàfores i metonímies, en tant que l’home s’ha oblidat que la veritat ho és donat el seu ús prolongat en el temps. A partir d’aquí, l’home es diferencia de l’animal per la seva capacitat d’entendre conceptes, que li permeten ordenar,organitzar i classificar la realitat. La veritat dels homes no és absoluta, sinó que és relativa, en tant que cadascú interpreta les situacions de manera diferent, segons com li sembli més útil per a la seva vida.
Per a Nietzsche, allò més admirable de l’home és aquesta actitud insaciable per tal de buscar un sentit a la vida. Aquesta construcció intel•lectual per trobar-li sentit depèn únicament del’home, i la convicció , fermesa i confiança en la seva veritat li permet oblidar-se de l’origen arbitrari d’aquests conceptes, si no se’n oblidés perdria seguretat a l’hora d’enfrontar-se a la vida. De manera relativista, afirma que no hi ha cap percepció més correcta del món en els éssers vius, no es poden comparar. No vol establir cap mena de relació entre allò que ell considera fenòmens i lescoses, tampoc determina quin és l’origen de les sensacions, encara que és conscient de que s’han transmès genèticament al llarg dels anys.
ja que la veritat és aquest conjunt d’il•lusions que no prenem com a tals, afirma també que les paraules són simples combinacions sonores arbitràries, aquesta és la raó per la quall les llengües de les diferents cultures són totalment diferents. Per tant, nos’amaga cap naturalesa ni forma universal darrere les estructures gramaticals de les cultures.
Fa un símil entre la veritat i les metàfores i metonímies, en tant que l’home s’ha oblidat que la veritat ho és donat el seu ús prolongat en el temps. A partir d’aquí, l’home es diferencia de l’animal per la seva capacitat d’entendre conceptes, que li permeten ordenar, organitzar i classificar la...