Ewfrwe

Introducció
Es denomina Guerra Freda a l’enfrontament polític, ideològic i militar que es va produir durant la segona meitat del S.XX entre el bloc occidental-capitalista (liderat pels EEUU) i l’oriental-comunista (liderat per la URSS). Aquest conflicte va definir les relacions internacionals a nivell mundial des del 1949 fins el 1991 i, tot i la gravetat dels conflictes i interessos econòmics,polítics i ideològics, es va lliurar de forma molt limitada al plànol militar.

1. Inici de la Guerra Freda (1948-1955):

L’any 1948 es considera l’inici de la Guerra Freda. La Doctrina Truman al març del 47 i la posterior Doctrina Jdanov de setembre del mateix any, van significar un punt de no retorn en les relacions internacionals a Europa.
D’aquesta manera, totes les nacions dominades per l’exercit roig es van constituir en Democracies Populars, que es caracteritzaven pel partit únic, col.lectivització de la terra, planificació econòmica centralitzada, prioritat a la indústria de base, persecució de la dissidència, etc. i la resta estaven sota la influència i el control dels EEUU mitjançant el Pla Marshall i l’exèrcit americà.
Els problemes sorgiren al voltant d’Alemanya i de laqüestió de Berlín. Tant el país com la capital estaven dividits en quatre zones d’ocupació. Les negociacions per acordar un status polític comú a Alemanya van fracassar i els representants de Washington, Londres i París, van decidir finalment iniciar un procés constituent a les seves zones d’ocupació (Acords de Londres, 1948). A més, van crear una moneda per a les seves zones d’ocupació, elDeutschemark, que també van intentar introduir a la zona ocupada per la URSS. Aquest fet va ser considerat una provocació per part de Moscou i va desencadenar el famós “bloqueig de Berlín”, que va consistir en la interrupció de la URSS de tota comunicació terrestre entre les zones d’ocupació occidentals i Berlín occidental, amb l’objectiu d’apoderar-se finalment de tota la ciutat.
No obstant això, elsEEUU, amb l’ajuda de la GB, van organitzar un pont aeri que va durar onze mesos i que, mitjançant més de 275.000 vols va aconseguir abastar a la població assetjada. Finalment, el 12 de maig de 1949, Stalin va aixecar el bloqueig.
Com a conseqüència de tota aquesta crisi, Alemanya es va dividir en la República Federal (RFA) sota el bloc occidental, i la República Democràtica (RDA), amb el blocoriental, mentre que Berlín també quedaria dividit en dos i, a partir de 1961, mitjançant el mur.
També entorn als fets del bloqueig es va constituir l’Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord (OTAN, abril de 1949), a la que Moscou va respondre amb el Pacte de Varsòvia (maig de 1955).
 

2. La coexistència pacífica (1955-1962):

Amb la mort de Stalin el 5 de març de 1953, va pujar al poderKruschev qui va instaurar una nova política exterior coneguda com “coexistència pacífica”. Es rebutjava la idea de que la guerra contra el capitalisme era inevitable i es preferia optar per una competició pacífica contra els EEUU.
Per l’altra banda, la reacció de Washington va ser tot el contrari. Es va parlar de la “doctrina de les represàlies massives”, és a dir, s’amenaçava a la URSS amb l'ús massiude la bomba atòmica en cas de que Moscou adoptés una política exterior molt agressiva.
Aquesta reacció tan contundent dels EEUU es va deure principalment al sentiment d’amenaça que sentien per part de la URSS, ja que, en aquell moment, ja comptaven amb la bomba atòmica i, a més, el 1957 havien llençat el Sputnic el primer satèl.lit a l’espai.
Tot i que aquesta etapa va ser definida decoexistència pacífica, les dues súperpotències no van deixar d’utilitzar qualsevol mitjà per imposar la seva hegemonia a les respectives àries d’influència. Per posar alguns exemples, la URSS va reprimir de forma brutal les protestes obreres de 1953 a la RDA, i els EEUU van utilitzar la CIA per derrocar els governs progressistes de Mossadegh a l’Iran en 1953, o d’ Abernez a Guatemala en 1954.
 

3. La...