EXAMEN 2

Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual.
La poesia catalana actual comença en l’últim terç del segle XX, quan apareixen importants canvis politicosocials a l’estat espanyol: latransició del franquisme a la democracia i l’estat de les autonomies. La desaparició d’autors consagrats dóna pas a la generació dels setanta, la poesia de la qual, recollida en antologies com “Camfresca” i “La vella pell de l’alba”, no presenta una estètica unitàriaperò es caracteritza pel rebuig de l’estètica realista, l’experimentació formal i el carácter cosmopolita, hi destaquen Maeçal i Piera.Posteriorment, per la inexistència de referents poètics importants, evolucionarà a diversos i excel·lents plantejaments estètics, amb poetes como Perejaume, Enric Sòria, David Castillo, NarcísComadira, etc. I antologies de gran qualitat: “Versos per a Marc”. Tpt i això, la poesia catalana ocupa un lloc secundari en el negoci editorial (vendes i difusió), malgrat disposar de diverses vies depublicitat i divulgació com són els festivals, tertúlies, lectures, espectacles, etc.
Salvador Espriu.
Espriu nasqué a Sta. Coloma de Farners el 1913 i morí a Barcelona el 1985. La seua obra té dos eixosfonamentals: la diversitat de gèneres (narrativa, poesia, teatre) i la unitat de l’entramat temàtic, moral i filosòfic, farcit de mites mediterranis: egipcis, jueus i grecs. Inicia la seua obra alsanys trenta: “El llibre dels contes” amb estil barroc i crític. Durant la guerra civil explora nous gèneres: novel·les curtes, poemes en prosa, satírics, teatre… En la postguerra es decanta per lapoesia (interiorització, misticisme, didactisme) per la seua facilitat divulgativa, sovint amb referències patriótiques catalanes: “El cementeri de Sinera”. En 1960, período realista, publica l’obra ambmés ressò “La pell de brau” on reflexiona sobre la llibertat, justicia… Finalment, als setanta i huitanta la seua obra será més dispersa, i abans de morir enllestirà una revisió de les seues obres...