Examen 3R Eso De Setembre

PROVA SETEMBRE DE 3r D’ESO DE LLENGUA CATALANA I LITERATURA

ALUMNE/A:..........................................................................................DATA:....................

La noia de la perla

Quan vaig tornar a l’estudi vaig anar cap a la finestra, tot i que no m’hi vaig acostar gaire per por que en Pieter em tornés a veure amb el cap embolcallat amb teles blaves i grogues.El meu amo ja no mirava el carrer, sinó el campanar de l’Església Nova.

Vaig espiar a fora; Pieter ja no hi era.

Em vaig asseure a la cadira amb caps de lleó i vaig esperar.

Quan a la fi va girar-se per mirar-me, tenia els ulls amagats rere una màscara. Més que en cap altre moment, m’era impossible saber què pensava.

-Te n’aniràs de casa, doncs –va dir.

-Senyor, no ho sé pas. Nofaci cas de les paraules que es diuen al mig del carrer d’aquesta manera.

-Et casaràs amb ell?

-Sisplau, no em pregunti coses d’ell.

-Sí, potser serà millor que no. A veure, tornem a començar.

Va allargar la mà cap al moble que tenia al darrere, va agafar una arracada i me la va oferir.

-Vull que ho faci vostè.

No m’hagués pensat mai que pogués arribar a ser tan atrevida. I elltampoc. Va aixecar les celles i va obrir la boca per parlar, però no va dir res.

Va acostar-se a la meva cadira. Les barres se’m van serrar, però vaig poder aguantar el cap dret. Va allargar la mà i em va tocar amb delicadesa el lòbul de l’orella.

Vaig agafar aire com si hagués estat aguantant la respiració sota l’aigua.

Va fregar el lòbul inflat entre el polze i l’índex, i llavors el vatibar. Amb l’altra mà, va inserir el filferro de l’arracada al forat i l’hi va fer passar. Un dolor com de foc em va esclatar i em va fer venir unes llàgrimes als ulls. Em va passar el polze pel llavi inferior. Vaig llepar-lo i vaig tastar la sal.

Vaig tancar els ulls i ell va apartar els dits. Quan vaig tornar-los a obrir, tornava a ser davant del cavallet i agafava la paleta.

Em vaigasseure a la cadira i me’l vaig mirar per dmunt de l’espatlla. L’orella em cremava, el pes de la perla m’estirava el lòbul. No podia pensar en res més que els seus dits al meu coll, el seu polze als meus llavis. ...

-També t’has de posar l’altra –va declarar mentre agafava la segona arracada i me la donava.

Vaig estar un moment sense poder dir res. Volia que pensés en mi i no en el quadre.-Per què? –vaig replicar, finalment-. No s’hi veurà, al quadre.

-Has de dur-les totes dues –va insistir-. És una farsa que només en portis una.

-Però... no hi tinc forat, a l’altra orella –vaig dir, amb veu trencada.

-Doncs hauràs de trobar-hi solució –continuava oferint-me l’arracada.

Vaig allargar la mà i la vaig agafar. Ho vaig fer per ell. Vaig agafar l’agulla i l’oli de clau i emvaig foradar l’altra orella. No vaig plorar, ni desmaiar-me, ni vaig fer cap soroll. I llavors vaig posar tot el matí i ell va pintar l’arracada que podia veure, i jo vaig sentir, cremant com foc a la meva altra orella, la perla que ell podia veure. ...

-Ja està – va dir amb veu apagada.

Va girar-se i va començar a fregar l’espàtula amb un drap. Em vaig mirar la fulla de l’espàtula: hi haviapintura blanca.

-Treu-te les arracades i torna-les a la Maria thins, quan baixis –va afegir.

TRACY CHEVALIER, La noia de la perla (1999)

COMPRENSIÓ LECTORA I EXPRESSIÓ ESCRITA

1. Quants personatges surten en aquest fragment de La noia de la perla? Escriu una frase que demostri on apareix cada personatge.

2. Descriu breument com t’imagines els personatges principals.

3.Quin tractament personal utilitzen els dos protagonistes quan parlen entre ells? Copia alguna frase en què es vegi clar aquest tractament.

4. Com és la relació que hi ha entre els dos personatges principals: laboral, d’amistat, matrimonial...?

5. Creus que hi ha alguna mena d’atracció entre els dos protagonistes? Escriu els fragments del text que t’ho fan suposar.

6. En quin...