Examen filosofia
Páginas: 6 (1438 palabras)
Publicado: 27 de febrero de 2011
1. EXPLICA COM ES PRESENTA LA FUNCIÓ Y LA ORIENTACIÓ QUE TÉ LA FILOSIFIA A l’ HEL·LENISME I QUINES ESCOLES FILOSOFIQUES APAREIXEN.
L'HEL·LENISME és el tercer període de la civilització grega. S'inicia amb la caiguda de l'imperi Persa i l'expansió de Grècia duta a terme per Alejandro el Gran, però pròpiament s'estén des de l'any 323a.c en què mor Alejandro el Gran fins que els romansconverteixen Macedònia en una província romana.
El pensament o la filosofia hel·lenística
En aquest període la filosofia abandona els temes metafísics, trenca amb les grans línies mestres del període clàssic: Els filòsofs d'Atenes del S.IV AC., Plató i Aristòtil, que intentaven donar sistemes filosòfics globalitzadors.
La filosofia serà, ara, la manifestació del desconcert que va suposar per alsgrecs la pèrdua d'autonomia política i viure en un món en continu canvi. De manera que els problemes ètics es converteixen en l'eix de reflexió. Les ciències se separen de la filosofia i es converteixen en ciències particulars (la medicina, matemàtiques, astronomia, geografia....).
La filosofia es converteix en un refugi que dóna orientacions sobre com viure en aquest nou món que es presentacanviant a nivell polític i social. Se centra en l'home i en els problemes més urgents que afecten a la humanitat. La filosofia esdevé un saber pràctic. Els diferents corrents filosòfics se centraran en l'ésser humà i en els problemes ètics.
Durant el S.III AC. , el pensament hel·lenístic dóna lloc a 3 grans filosofies:
• L'estoïcisme: que considera que el màxim ben de l'ésser humà ésl'acceptació de la destinació i el control de les passions.
• El Epicureisme: que centra la felicitat en el plaer natural i necessari, i en l'amistat.
• L'escepticisme: que defensa la suspensió de tot judici sobre les coses i la impertorbabilitat de l'ànima.
L'eix de la filosofia serà l'ètica, i per tant, s'intentarà esbrinar com es pot ser feliç, la manera de trobar la seguretat enmig del caos, deldesordre imperant, per després interpretar què i com és el món.
2. EPICUR, EPICUREISME
EPICUR (341-270 AC.)
Neix en Samos. Va ensenyar en Colofó, Mitilene... Va fundar una escola a Atenes, coneguda amb el nom d'Esc. Jardí. On es qüestionava el lideratge del Liceu i l'Acadèmia ( les posicions platòniques i aristotèliques). Aquesta escola està oberta a tots els que sabessin llegir, sensedistinció de races, sexe o condició social.
Epicur, malgrat la seva concepció materialista sobre l'univers (la naturalesa) en el plànol ètic és un espiritualista, propugna l'alliberament de l'home de totes les seves cadenes (religioses, socials, polítiques...) per salvar-li del dolor, les misèries...
Entre les seves obres es troben algunes “Màximes” i 3 cartes: Carta a Meneceo (on parla de lesmaneres de viure – l'ètica-), Carta a Pitocles (parla de la Física) i Carta a Herodot (parla de la lògica i teoria del coneixement –la canònica-).
EPICUREISME
El epicureisme considera que els plaers naturals i necessaris, el plaer intel·lectual juntament amb l'allunyament del dolor, permetien aconseguir la tranquil·litat de l'ànima, la felicitat.
La funció de la filosofia
Epicur (o elepicureisme) considera que la filosofia ha de ser un instrument per alliberar a l'ésser humà: “ l'home ha de trobar en ella la veritable llibertat”, en definitiva la felicitat, que és la seva fi pràctica.
Per a això, l'ésser humà ha d'alliberar-se de falses opinions, del dolor, “l'angoixa” i aconseguir un coneixement veritable, segur, sobre el món i el lloc que ocupa en ell. La filosofia, espot dir que té també una funció terapèutica, per això ha d'ensenyar:
1. Com s'arriba a conèixer i quin és el criteri de debò.
2. Què és la naturalesa o el món.
3. Què hem de fer per ser feliços.
Els dos primers (la canònica i la física) serien instruments, mitjans orientats, per aconseguir la fi pràctica de l'ésser humà: la felicitat.
3. EXPLICA LA ÈTICA I LA FIGURA DEL SAVI, PER...
L'HEL·LENISME és el tercer període de la civilització grega. S'inicia amb la caiguda de l'imperi Persa i l'expansió de Grècia duta a terme per Alejandro el Gran, però pròpiament s'estén des de l'any 323a.c en què mor Alejandro el Gran fins que els romansconverteixen Macedònia en una província romana.
El pensament o la filosofia hel·lenística
En aquest període la filosofia abandona els temes metafísics, trenca amb les grans línies mestres del període clàssic: Els filòsofs d'Atenes del S.IV AC., Plató i Aristòtil, que intentaven donar sistemes filosòfics globalitzadors.
La filosofia serà, ara, la manifestació del desconcert que va suposar per alsgrecs la pèrdua d'autonomia política i viure en un món en continu canvi. De manera que els problemes ètics es converteixen en l'eix de reflexió. Les ciències se separen de la filosofia i es converteixen en ciències particulars (la medicina, matemàtiques, astronomia, geografia....).
La filosofia es converteix en un refugi que dóna orientacions sobre com viure en aquest nou món que es presentacanviant a nivell polític i social. Se centra en l'home i en els problemes més urgents que afecten a la humanitat. La filosofia esdevé un saber pràctic. Els diferents corrents filosòfics se centraran en l'ésser humà i en els problemes ètics.
Durant el S.III AC. , el pensament hel·lenístic dóna lloc a 3 grans filosofies:
• L'estoïcisme: que considera que el màxim ben de l'ésser humà ésl'acceptació de la destinació i el control de les passions.
• El Epicureisme: que centra la felicitat en el plaer natural i necessari, i en l'amistat.
• L'escepticisme: que defensa la suspensió de tot judici sobre les coses i la impertorbabilitat de l'ànima.
L'eix de la filosofia serà l'ètica, i per tant, s'intentarà esbrinar com es pot ser feliç, la manera de trobar la seguretat enmig del caos, deldesordre imperant, per després interpretar què i com és el món.
2. EPICUR, EPICUREISME
EPICUR (341-270 AC.)
Neix en Samos. Va ensenyar en Colofó, Mitilene... Va fundar una escola a Atenes, coneguda amb el nom d'Esc. Jardí. On es qüestionava el lideratge del Liceu i l'Acadèmia ( les posicions platòniques i aristotèliques). Aquesta escola està oberta a tots els que sabessin llegir, sensedistinció de races, sexe o condició social.
Epicur, malgrat la seva concepció materialista sobre l'univers (la naturalesa) en el plànol ètic és un espiritualista, propugna l'alliberament de l'home de totes les seves cadenes (religioses, socials, polítiques...) per salvar-li del dolor, les misèries...
Entre les seves obres es troben algunes “Màximes” i 3 cartes: Carta a Meneceo (on parla de lesmaneres de viure – l'ètica-), Carta a Pitocles (parla de la Física) i Carta a Herodot (parla de la lògica i teoria del coneixement –la canònica-).
EPICUREISME
El epicureisme considera que els plaers naturals i necessaris, el plaer intel·lectual juntament amb l'allunyament del dolor, permetien aconseguir la tranquil·litat de l'ànima, la felicitat.
La funció de la filosofia
Epicur (o elepicureisme) considera que la filosofia ha de ser un instrument per alliberar a l'ésser humà: “ l'home ha de trobar en ella la veritable llibertat”, en definitiva la felicitat, que és la seva fi pràctica.
Per a això, l'ésser humà ha d'alliberar-se de falses opinions, del dolor, “l'angoixa” i aconseguir un coneixement veritable, segur, sobre el món i el lloc que ocupa en ell. La filosofia, espot dir que té també una funció terapèutica, per això ha d'ensenyar:
1. Com s'arriba a conèixer i quin és el criteri de debò.
2. Què és la naturalesa o el món.
3. Què hem de fer per ser feliços.
Els dos primers (la canònica i la física) serien instruments, mitjans orientats, per aconseguir la fi pràctica de l'ésser humà: la felicitat.
3. EXPLICA LA ÈTICA I LA FIGURA DEL SAVI, PER...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.