EXAMEN HIST RIA 4

EXAMEN HISTÒRIA

TEMA 7: L’època de la Restauració borbònica (1875 – 1898)
La Restauració, introduïda per Cánovas del Castillo, consistia en un nou sistema polític que, per aconseguir el seu propòsit, es van haver de plantejar dos objectius: elaborar una constitució que vertebrés un sistema polític basat en el bipartidisme i pacificar el país posant fi a la Guerra de Cuba i al conflicte carlí.La primera mesura política d’importància va ser la convocatòria d’eleccions per a unes corts constituents, perquè la Constitució de 1869 havia quedat sense efecte.
La Constitució del 1876 és una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i la sobirania compartida entre les corts i el rei. La monarquia es considerava com una institució superior, permanent i al margede qualsevol decisió política; era un poder moderador. Les corts eren bicamerals i es componien de Senat i Congrés dels Diputats. La Constitució també proclamava la confessionalitat catòlica de l’Estat i incloïa una declaració de drets.
Cánovas va introduir un sistema de govern basat en el bipartidisme i en l’alternança en el poder dels dos grans partits, el liberal i el conservador (se’lsconeixia com a partits dinàstics). Per tant, s’acceptava que hi hauria un torn pacífic de partits que garantia l’estabilitat institucional i que posaria fi als continus pronunciaments militars i al protagonisme de l’exèrcit en la vida política espanyola.
L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de les guerres carlina i cubana. L’acabament de la guerra carlina va permetre posar fi mésfàcilment a la insurrecció cubana (Guerra dels Deu Anys, 1868 - 1878). S’hi va posar fi amb la Pau de Zanjón el 1878, la qual incloïa unes reformes, però l’incompliment d’aquestes va provocar un nou conflicte (Guerra Chiquita) i la insurrecció posterior del 1895.

Els partits dinàstics
Els partits dinàstics són el Partido Conservador (Cánovas) i el Partido Liberal (Sagasta).
Conservadors i liberalscoincidien ideològicament en les qüestions fonamentals, però diferien en alguns aspectes i assumien papers complementaris. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista. En la seva actuació política, però, els conservadors es mostraven més inclinats a l’immobilisme, proposaven un sufragi censatari i la defensa de l’Església ide l’ordre social, mentre que els liberals eren partidaris del sufragi universal masculí i d’un reformisme social més progressista i laic.
Tanmateix, a la pràctica, l’actuació dels dos partits en el poder no diferia en allò essencial, pel fet que hi havia un acord tàcit de no promulgar cap llei que forcés l’altre partit a derogar-la quan tornés al poder.

Falsejament electoral i caciquisme
Elsistema de torn pacífic es va poder mantenir durant més de vint anys gràcies a la corrupció electoral, és a dir, al falsejament i tupinades, i al caciquisme.
El falsejament va constituir una pràctica habitual a totes les eleccions i es va aconseguir per mitjà del restabliment del sufragi censatari; les tupinades eren el conjunt de trampes electorals que ajudaven a aconseguir el falsejament sistemàticdels resultats electorals; i els cacics manipulaven els resultats de les eleccions electorals segons els seus interessos.

El desenvolupament del torn de partits
Entre 1876 i 1898 el torn de partits va funcionar amb regularitat.
El Partido Conservador es va mantenir al govern des de l’any 1875 fins al 1881. En l’any 1881, Sagasta (PL) va formar un primer govern liberal. L’any 1884 Cánovas vatornar al poder, però degut a la mort del rei Alfons XII (1885) es va crear un acord entre conservadors i liberals, el Pacte d’El Pardo, amb la finalitat de donar suport a la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant les fortes pressions dels carlins i dels republicans.
Durant l’anomenat govern llarg de Sagasta (1885 – 1890) els liberals van impulsar una...