Examen



CORRECCIÓ EXAMEN 1 DE LA SEGONA AVALUACIÓ GENER 2009


1. v/f

F. La borrasca es relaciona amb temps inestable i baixes pressions
V. Valors inferiors a 1013 mb o 760 mm es consideren baixes pressions
V. En els anys de la Niña, dominen les pressions elevades ( amb corrents d’aires descendent i frec) a la costa est del Pacífic ( costa d’Amèrica del Sud)V. En una borrasca o cicló les pressions augmenten a mesura que ens allunyem del centre.
F. Els vents es mouen de més pressió a menys pressió.
V. Els huracans es generen quan la Taigua del mar= 27ºC aprox.
V. Els tornados tenen més velocitat de vents que els huracans.
V. A més superfície urbanitzada, més aigua d’escolament i menys infiltració
V. A més superfície urbanitzada més cabald’un riu.
V. La construcció d’un embassament o noves canalitzacions redueixen el cabal d’un riu.



2. En el mapa de la figura 1 s’observa una borrasca o cicló, el centre de la qual es troba localitzat al Canal de la Manxa. En una borrasca, les pressions són més grans a mesura que ens allunyem del centre. Els vents, que es mouen en el sentit antihorari (sentit contrari a les agulles delrellotge), es dirigeixen al centre de la borrasca. El moviment dels vents es produeix a favor de gradient, representat per les isòbares. En aquest cas, estan més juntes en el Atlàntic, en conseqüència els vents més forts bufen d’oest a est en el extrem de la Península. D’altra banda la península acaba d’ésser entravessada per un front fred per la qual cosa ara, es situa darrera d’ell, en unazona de temperatures més fredes i pluges suaus.

a) Les situacions meteorològiques que provoquen risc de forts aiguats (inundacions i riuades )a Catalunya són:
Temporals de llevant ( tardor), pertorbacions atlàntiques reactivades (tardor) i tronades (estiu).

b) El Risc de sequera a Catalunya és degut a l’anticicló situat a les Açores (30º latitud) .
Mesures preventives per minimitzar lafalta d’aigua:
No sobreexplotar les reserves d’aigua, racionalitzar l’ús de l’aigua i fomentar l’estalvi.

3. Volem explicar amb detall la formació i tipus de llamps. Durant una tempesta la superfície de la terra es carrega positivament, la part inferior del núvol tempestuós es carrega negativament i la part superior del núvol positivament. Si la descàrrega elèctrica es produeix entre labase del núvol negatiu i la terra positiva, tindrem el típic llamp a vegades ramificat que cau a terra amb un potent tro que comença per un cop sec. Pot passar, encara que és molt poc freqüent, que la descàrrega es produeixi entre la part alta del núvol positiu i petites zones negatives de la terra. Llavors tindrem una descàrrega positiva: és el llamp més potent de tots. Recordem una tempestasobre Barcelona el mes de maig de 1991 amb un llamp i el seu tro d’extraordinària violència que va despertar pràcticament tota la ciutat. Va ser una descàrrega positiva. Si la descàrrega es produeix entre la zona positiva del núvol i la zona negativa, tindrem el llamp dintre del núvol, lògicament menys perillós. També es poden produir descàrregues entre la part superior positiva d’una tempesta ila part inferior negativa d’una altra tempesta molt pròxima. Podríem dir que és un llamp de núvol a núvol. I, finalment, en algunes ocasions s’observen llamps núvol- aire. La descàrrega va de la zona superior positiva del núvol a una zona adjacent sense núvols carregada negativament. El llamp surt de la zona alta del núvol cap a una zona sense núvols. És realment curiós. Si en alguna ocasióveu parpellejar un llamp, és que ha necessitat dues o tres rèpliques per poder igualar la diferència de potencial.
Alfred Rodríguez Picó

Núvols de tempesta: cumulonimbus.
Llamp: potent descàrrega elèctrica entre la part inferior del núvol , que és negativa, i el terra, que queda carregat positivament per inducció.
Concepte de càrrega per inducció:...