Excuela marxista inglesa

La característica general de tots els membres de l'escola marxista britànica és l'atenció que li dediquen a les transformacions. Història socioeconòmica i que evoluciona (no es queda estancada només en això) que evoluciona i que a partir delas anys 60 començarà un àmbit totalment nou que és l'àmbit totalment cultural (ningú s'havia posat a estudiar-la encara).
AQUESTA ESCOLA TAMBÉ ÉS MOU ALVOLTANT D'UNA REVISTA. Al 1952 aquest grup d'historiadors crea una de les revistes d'història més conegudes i prestigioses fins ara “Past & present”

I ue serà literalment el nucli al voltant del qual es mouran aquests historiadors marxistes britànics. Pot ser una de les revistes més importants, amb enorme prestigi. No és l'única revista que neix.
Els fets d'Hongria (1956, ocupació soviètica)representa un xoc molt important per a molts militants comunistes d'arreu d'Europa.

Els partits comunistes no condemnen l'invasió d'Hongria, però un gran nombre de membres abandonen el partit, deixen de fer política activa (no vol dir que abandonin la política activa fora del partit) però continuen defensant els ideals del marxisme però al mateix temps condemnen la intervenció d'Hongria i mostrenel seu desacord per l'invasió de la URSS. Aquest grup, que abandonen el partit, a l'any 1960 una nova revista, que no es una revista només d'història, és més, és una revista política, una revista que no té com a objectiu competir amb Past & Present, és més, alguns segueixen col·laborant amb la revista Pass&Present, la nova revista s'anomena New Left Review. És converteix en la veu de l'esquerraintel·lectual europea, la veu del progresisme europeu, que va reunir algunes de les firmes més important progressistes i Noprogressistes. És una revista oberta al diàleg, a la discussió i disponible a deixar espais d'opinió. No són excepcions casos conservadors que arriben a aplicar articles a la NLR per crear discussió i debats. No és una revista d'història, sinó política, una revista quecomplementa la vessant política d'allò que fa la pass&Present fa d'historiografia. No hi ha una fractura insanable de la ruptura entre els dos grups, ja que uns escriuen a la revista dels altres i viceversa. Continuen els intercanvis d'opinió, els debats, etc; sense trencar les relacions d'uns amb altres.

Els marxistes britànics es mouen entre les dues revistes. No perden mai la vista el gust per a lanarració, a diferència dels seus homòlegs francesos, els marxistes creuen que la narració no pot ser subordinada a la quantificació sinó que el narratiu es fonamental i forma part de la feina de un bon historiador. Mantenir l'interès per l'aspecte narratiu (característica molt britànica)

Christofer Hill

Va ser un dels qui va abandonar el partit comunista al 1956, però mai va abandonar laseva militància marxista.

Historiador modernista, estudia sobretot, l'Anglaterra del segle XVII (revolució anglesa). Va estudiar el paper tant important que van tenir en aquesta revolució els puritans. Estudiava com aquesta secta va influir a les classes mes baixes de la societat i com va suposar un punt clau per el triomf de la revolució francesa. La seva obra més coneguda al castellà es vatitular “el mundo transtornado”. Destaca com l'aspecte religiós té una influència als sectors mes pobres de la societat i com allò té una paper decisiu en la revolució anglesa.

Dorothy Thompson

També va abandonar el partit comunista al 1956 ni tampoc abandona l'escola marxista. Gran activista de les causes progresistes. Feminisme, pacifisme, etc, sempre a primera fila i lluitan. DorothyThompson estudiaba les clases més baixes de les societats, les dones de classe baixa del s.XVII i XIX (lluita per igualtat de drets i de millora de les condicions de vida). Una de les primeres de posar les dones en el centre de l'anàlisis històric, de les primeres en fer història de les dones.

El segon estudi important va ser el “moviment cartista britànic” (s.XIX). Al segle XIX el Regne Unit...