exemples de disertacio

EXEMPLES DE DISSERTACION FILOSÒFIQUES

Què és la realitat?
Què és la realitat és una pregunta difícil de respondre, i que molts filòsofs s’han anat preguntant al llarg de la història, i hi ha respostes molt diverses, però totes tenen coses en comú.

La primera explicació és que la realitat és tot allò que podem percebre amb els nostres cinc sentits. Aquesta explicació, però, es va descartarde seguida, donat que el que anomenen “realitat” també podien ser, per exemple, ones de ràdio, i que això no ho percebem de cap manera. Es podria anomenar realitat, també, a tot el que ens envolta, i forma part de l’univers, però no en tenim cap garantia, de la seva existència. Això fa arribar a una altra pregunta: si no puc definir la realitat, com puc saber si existeixo jo?

Descartes, en elseu llibre, on relata els seus pensaments, explica com va demostrar que ell existia. Ell estava meditant, sobre so era possible que tot ell, i el que havia viscut, fos resultat d’una il·lusió. Però immediatament després, va arribar a la conclusió de que si ell estava pensant, era inevitable i irrefutable que existia, d’una manera o d’una altra. Era evident, i això ho va demostrar en una senzillafrase: “Penso, doncs existeixo”. Va emprar un mètode conegut com deducció, o sigui, que va anar descobrint fets a partir d’uns altres que ja sabia.

Un cop demostrar que l’individu existeix, queda també demostrat que hi ha una forma de realitat, sigui com sigui. Però això també ens porta a pensar quina és la realitat de l’individu, com és l’individu en si. Sobre aquest tema van sorgir duesteories, el materialisme i el dualisme. La primera teoria afirmava que només estem formats pel cos, i que l’anima no existeix, el que diu és que el que anomenem ànima (els pensaments, a consciència del jo) no és més que una reacció del cos. L’altra teoria, el dualisme, sosté que el “jo” està format per cos i ànima.

Tornant al punt d’abans, encara queda sense demostrar si la realitat és el que es potpercebre, és una projecció nostra o una altra mena de cosa. Com que l’única forma de percebre res que tenim, és amb els sentits, resulta fàcil conformar-se amb el que es té, i acceptar la realitat de l’única manera que podem veure-la. Kant, un filòsof, deia que per percebre la realitat necessitem diversos factors. El primer consisteix en un objecte extern (un llibre, per exemple). La propera, unmitjà de percepció (els sentits de l’oïda, la vista...), i la última, és la interpretació. Una persona que no hagi vist mai un llibre no el veurà com un llibre, el veurà com un objecte desconegut. Una persona a qui no agradin els llibres no el veurà com a tal, sinó com a un objecte indesitjable.

No hi ha cap mitjà físic per demostrar que és la realitat, en conclusió. Però ens podem limitar aviure-ho de l’única forma que podem, amb els sentits.

M. A.
Podem demostrar l’existència de Déu?

És una de les grans preguntes sense resposta que l’ésser humà s’ha formulat una i una altra vegada, però en cap d’aquests intents de recerca d’una resposta certa ha trobat cap fet empíric o cap evidència que demostri realment l’existència d’un ésser superior.

No obstant, la humanitat creucegament en aquest poder sobrenatural i li confia els seus secrets més preuats, s’hi encomana per a resoldre els més complicats problemes i li fa ofrenes per guanyar-se el seu perdó o beneficis; però quasi bé mai no hi ha cap mena de resposta per l’altra part, encara que, ni aquest silenci delatador és capaç de fer-los obrir els ulls per descobrir la realitat.

Arribats a aquest punt és bopreguntar-se: Quina és la realitat? Doncs la realitat ve marcada per l’escepticisme fins que algú o algun fet ens indueixi a pensar el contrari. Perquè, qui ens pot negar que Déu és tan sols un invent de l’ésser humà en un intent desesperat de creure en alguna cosa? Simplement no es pot negar perquè no hi ha cap prova que, pel contrari, ens demostri la seva existència, com tampoc hi ha ningú que ens...