Exercicio físico


La nonagenaria volante. L’exercici físic i la tercera edat

L’article de Bruce Grierson del New York Times publicat al país el 12/12/2010. “La nonagenaria volante” explica el cas d’Olga Kotelko, una canadiense de 91 anys amb 25 records mundials que va començar a entrenar-se als 77 anys i que, segons alguns científics, podria amagar el secret de cóm viure més i millor.

No cal ser atletesni metges per adonar-nos de com ens castiga els pas del temps. Comencem a perdre l'alè als 40 i el to muscular als 50. Tot va cap avall lentament fins al voltant dels 75 anys, quan sol succeir alguna cosa alarmant. Però ningú sap exactament el que és.

La nostra excepció, però, és l’Olga Kotelko. Es va criar en una granja a Vonda, a Saskatchewan (Canadà), la setena d'11 fills en una famíliad'origen ucraïnès. Cada mati, abans d’anar a l’escola, Olga havia de donar menjar als animals i fer les feines típiques de granja. Després, tot i haver fet molta feina, encara havia de recórrer 3 quilòmetres per arribar a l’escola, on segons explica, jugava a softball amb una pilota plena de sorra.
La seva vida no va ser com la d’un conte de fades, però ella sola la va treure endavant, va tenir duesfilles i les va criar sola en un altre estat, on va seguir estudiant, treballant i entrenant.

Plena d'entusiasme, Kotelko treballava dur al gimnàs, tres dies a la setmana. Durant tres hores d'una tirada realitzava entrenaments esgotadors com flexions i abdominals, i esquat i exercicis en el banc amb i sense peses, fins que li tremolaven els músculs i es quedava sense força.
Tot i que encara faalgunes d'aquestes coses, ja no s'esforça de la mateixa manera, tot i que ara practica classes d’aquafitness tres vegades a la setmana i, quan arriba la primavera, unes quatre setmanes abans de la primera competició de la temporada (sol participar en cinc o sis partits cada any), comença de nou la seva rutina.

Tal i com diu l’article, s'ha demostrat que l'exercici allarga la vida entre sis iset anys i qualsevol metge que no el recomanés no seria un bon metge. Però a la majoria de la gent gran el que se'ls sol prescriure és caminar cada dia o exercicis com l’aquagym; no intervals cronometrats de 400 metres ni exercicis aeròbics i anaeròbics que fan que t’esclatin els pulmons. I és que no tothom pot fer els mateixos exercicis ni amb la mateixa intensitat. D’això en parlarem més endavant.És complicat saber la manera exacta en què l'exercici afecta la gent gran. Alguns diuen que es modifiquen els cromosomes, d’altres que es desencadena un augment de la producció d’antioxidants que milloren la salut del cos en general. A més, l'exercici contribueix a evitar que la força i la resistència dels músculs es debiliti. En resum, l’exercici podria ajudar a retrocedir elcomptaquilòmetres de les persones. I està demostrat ja que després de sis mesos d'entrenament amb exercicis de força dues vegades per setmana, les característiques bioquímiques, psicològiques i genètiques del múscul de més edat han "retrocedit en el temps" fins a 15 o 20 anys.

I tot això Olga ho està aconseguint als seus 91 anys però, la majoria de la gent no és com ella. Per això es recomana que tothom faciexercici, però amb moderació, seguretat i com una rutina habitual.






La resposta a l'exercici en els adults grans ha estat àmpliament evidenciada i la seva pràctica regular contribueix a la millora de la qualitat de vida. Com comentava abans, no totes les persones poden realitzar el mateix tipus d’exercici. La valoració de la condició física constitueix un pas necessari en el procés deprescripció d'exercici físic en els adults grans, així com l'avaluació de l'adult major abans d'iniciar el programa d'exercici.

Per tal d’elaborar un programa d’activitat física en aquests usuaris, prèviament és important realitzar una valoració geriàtrica integral (fisioterapeuta, metge, infermera), amb la finalitat d’elaborar un pla exhaustiu per al tractament i seguiment a llarg termini....