Exercicis fisica dinamica

1. El Cafè de la Marina és una obra de Josep M. de Sagarra escrita aproximadament... ... a principis del segle XX, durant la I Guerra Mundial. ... uns pocs anys abans de la Guerra Civil espanyola. ... als anys de la postguerra, en ple franquisme.
2. I està escrita en ... ... heptàmetres. ... versos blancs. ... versos lliures.
3. El vocabulari que utilitza és ... ...molt culte. Té un caràctermolt elevat i per això costa d’entendre. A més hi apareixen algunes paraules i frases en francès. ...el català “que ara es parla”, és a dir, el català comú dels barcelonins de l’època, tot i que hi ha un personatge que parla francès. ... propi dels mariners empordanesos d’aquella època, amb paraules i expressions desconegudes en altres àmbits lingüístics, que el fan difícil per a nosaltres. A més hiha un personatge que parla rossellonès.
4. L’obra està organitzada en tres actes, amb l’estructura pròpia del teatre clàssic, i Sagarra... ...fa coincidir els tres actes amb les parts típiques d’un text narratiu: plantejament, nus i desenllaç. Per això podem parlar de teatre narratiu. ...utilitza cada acte per presentar-nos la història d’un personatge diferent. Les tres històries acabencoincidint en un epíleg final. ...explica la mateixa història en cada acte, però vista des de la perspectiva d’un personatge diferent. Al final, no sabem quina és la certa; per això parlem de final obert.
5. Si intentem relacionar Sagarra amb els corrents ideològics i culturals del seu temps, arribem a la conclusió... ...que no s’inscriu plenament en cap d’aquests corrents, és una mena d’out-sider,interessat, sobretot, a arribar al gran públic. ...que està d’acord amb el que planteja el Noucentisme dominant en aquells temps, i és un defensor de la comèdia burgesa. ...que intenta fer teatre d’avantguarda, com els autors més avançats del seu temps (Ibsen, Bretch...) i, en certa manera, enllaça amb els autors modernistes.
6. Per aquest motiu, els seus personatges ... ...són tipus populars, com elsque es poden trobar en el dia a dia de les seves localitzacions, per facilitar la identificació del públic. ...són persones de les classes altes barcelonines, que mantenen estils de vida que el gran públic no podrà viure mai i per això li agrada veure’ls en el teatre. ...són més que personatges individuals, personatges-símbol, que representen els valors sobre els quals l’obra vols adoctrinar elpúblic: el progrés social, l’obscurantisme religiós, el caciquisme...
7. Quant a l’argument, es tracta d’un triangle amorós típic, però ... ...va causar un gran escàndol en el seu temps, perquè no era habitual que el personatge principal fos una noia que havia avortat. ...a diferència del que veiem en els drames clàssics, aquest presenta un final feliç. ...la censura del seu temps va obligar acanviar el personatge d’un dels amants pel d’un germà de la noia i ens hem d’acostumar a llegir l’obra entre línies per assabentar-nos del que realment està passant.
8. Els personatges principals d’aquesta obra són... ...el Rufí i la Rufina, que són els personatges còmics, i el Claudi i la Clàudia, que són el contrapunt dramàtic dels altres dos. ...la Caterina, el Claudi i el francès que havia deixatembarassada la Caterina, que configuren el triangle amorós, i, a més, la Salvadora, la mare del Claudi. ...la Caterina, el Claudi i Monsieur Bernat, que configuren el triangle amorós, i, a més, Libori, el pare de la Caterina.
9. Però en la primera escena de l’obra, només coneixem... ...el Rufí, la Rufina i el francès. ...el Libori, la Salvadora i un grup de pescadors que estan jugant a cartes enel cafè i que conversen amb ells. ... el Claudi i Monsieur Bernat, ja que l’obra s’inicia amb una disputa per diners entre els dos, que prefigura la que després els enfrontarà per l’amor de Caterina.
10. El Libori és l’amo del cafè de la Marina, que al segon acte intentarà que la Caterina es casi amb un home a qui no estima. En aquestes converses inicials... ...sabem pel Libori que la...