Existència del jo



La demostració de la pròpia existència
Sant Agustí d’Hipona establí tres veritats per a ell certíssimes, existeixo, sé que existeixo i aquest fet, l’estimo. Partia de la base que la pròpia existència és innegable, fugia de l’escepticisme per buscar aquesta veritat més aviat de caire universal, és per això que es fonamentava en que no podia ésser que la nostra existència fos falsa, i davantde les preguntes que se li qüestionaven davant si errava, ell va respondre “si enim fallor, sum”, si m’erro, existeixo. És d’aquesta manera que el filòsof de Tagaste demostrava l’existència, ja que o existim o no existim, però com no podem no existir i això és un error, existeixo perquè m’enganyo i erro. Aquest argument però, es pot rebatre, ja que en el moment que no existissis, no podries errar,dit en altres paraules, si l’existència davant del no existir es verifica amb l’engany o l’error, si no existeixes, no et pots ni enganyar ni equivocar i d’aquesta manera el seu argument seria rebatut.
Aureli va ser considerat un dels pares de l’Església, sent una de les figures més importants en el desenvolupament del cristianisme, tota la seva filosofia girava entorn aquest, un exemple eltenim en el paràgraf anterior sobre les tres veritats, ja que ell va relacionar aquesta Trinitat amb Déu i les seves tres afirmacions (existeixo, sé que existeixo i ho estimo) les va atorgar al pare, al fill i a l’Esperit Sant.
Però tot i aquesta evocació pel cristianisme no treu que el filòsof tingui un pensament de línea platònica, ja que va utilitzar moltes de les teories de Plató per a elaborarla seva filosofia, en certa manera podem dir, que va cristianitzar elements platònics. Per exemple, Plató parla del Demiürg com a la força creadora i impulsora del món, ja que plasma en matèria i objectes les idees, i és a partir d’aquí, que fa la separació dels dos mons, per altra banda, Sant Agustí ho explica a través de Déu, concebent-lo com la divinitat o intel·ligència que va crear el món enset dies. També, com ja sabem, tant el filòsof atenenc com el de Tagaste realitzen una separació entre dos mons, on un, és perfecte, hi resideix la divinitat, hi ha el bé i hi viuen les idees (món intel·ligible per Plató i Ciutat Celestial per Agustí d’Hipona) i l’altre, on hi són plasmades les idees en objectes, un món corruptible que hi habiten persones corruptibles i que és canviant, és a direl món sensible per Plató i la Ciutat Terrenal per St. Agustí. També podem trobar aportacions amb influències platòniques en la manera de concebre l’ésser, d’una manera dual, en la qual els dos filòsofs li donen més importància a l’ànima que al cos, i en la qual Sant Agustí aporta una distinció entre homo interior i homo exterior, aquest primer és el guia, el que impulsa al individu a fer allòcorrecte, mentre que el segon és quan l’home actua impròpiament degut als impulsos o dedicant-se només als plaers sensuals. En la confessió cristiana, del llibre les Confessions, el propi autor relata aquest fet, on autocrítica el seu homo exterior, i com té una lluita interior, en la qual l’homo interior vol confessar allò que l’homo exterior està fent malament i així corregir-ho. Per últim, els dosautors també mostren similituds a nivell epistemològic, ja que ambdós filòsofs parlen d’intuïció per la qual ja sabem que és allò correcte i com obrar bé. En el cas de Plató, la intuïció ja la tenim d’una manera interioritzada a causa que l’ànima és reminiscent, per altra banda, Sant Agustí, explica aquesta intuïció directa a través de Déu, a través del concepte d’il·luminació divina. Són totsaquests exemples que evidencien que Sant Agustí D’Hipona té un cert pensament de caire platònic, però sempre desmarcant-se cap al cristianisme pel qual és conegut.
La filosofia de St. Agustí va donar lloc a un conjunt de tesis o afirmacions que van conformar la corrent denominada augustinisme, moltes d’aquestes van ser explícitament formulades per ell, però també filòsofs posteriors a ell com...