Experiencia intercultural

La meva experiència intercultural

En aquest planeta no existeix cap societat totalment homogènia ja que en ell hi trobem una gran varietat de persones, gran multitud d’idiomes, ètnies, cultures,etc. Aquesta és una afirmació que actualment tinc molt present, ja que tan sols en sortir de casa em trobo amb una gran diversitat cultural. Visc a Sant Miquel (Olot), un dels barris amb el nombre méselevat d’immigrants del municipi, i estic molt acostumada a veure persones de diferents zones del món. No obstant, això no sempre ha estat així, recordo que quan era petita aquesta idea no me l’haviaplantejat mai. Diversitat cultural? Multiculturalisme? Interculturalitat? Desconeixia aquests conceptes.
Sóc nascuda a Olot, malgrat ser filla de pares andalusos i durant la meva infància vaig viureun parell d’anys a Lleida. Per aquest motiu, des de ven petitona tenia la coneixença que hi havia altres formes de parlar tant el català (a l’escola de Lleida parlava el Lleidatà); com el castellà (acasa sempre hem parlat en andalús). Però de totes maneres sempre havia pensat que vivia en una societat molt similar, en el sentit que tots teníem els mateixos costums, unes característiquesfisiològiques semblants (pell clara, cabell suau, ulls “arrodonits”, etc.). Aquesta perspectiva es va capgirar al voltant dels vuit anys. Recordo que com totes les tardes la meva amiga i jo vam anar al parc ajugar a futbol amb els nens i un dia vam veure que amb ells hi havia un nen nou. Però aquest nen no era com nosaltres, era de pell fosca, amb el palmell de les mans blanc, i tenia un cabell que em vacridar molt l’atenció perquè era molt aspre i molt arrissat. No obstant, en veure que els nostres amics l’havien convidat a jugar, ens vam presentar amistosament. Al dia següent vam tornar al parc iel nen nou (l’Usseni) estava acompanyat per dues nenes més, les seves germanes. Una tenia la meva edat i l’altra era força petitona, d’uns dos anyets. Va ser la meva primera experiència amb nens...