experiment neurofisiologia

Experiment de neurofisiologia: Mesura de la velocitat de transmissió de l’impuls nerviósL’ús del temps de reacció i el naixement de la Psicologia cognitivaHistòria de la PsicologiaUniversitat Rovira i Virgili - Curs 2013/2014
Equip: un cronòmetre o un rellotge que mesuri segons i una cinta mètrica (*)
Nombre de participants: cinc o sis (un dels quals assumirà el rol d’experimentador)
Duradade la tasca experimental: vint minuts aprox. (tots els estudiants participen alhora)
(*) Las cintes mètriques seran proporcionades per la professora
Gràcies a Rosa Sánchez-Casas pel préstec. In memoriam.
IntroduccióUn dels majors obstacles per al desenvolupament de teories sobre els processos psicològics va ser la creença que el pensament i, per tant, la transmissió de l’impuls nerviós, ocorriainstantània o quasi instantàniament. De fet, en un moment determinat, el fisiòleg alemany Johannes P. Müller (1801-1858) va estimar que la velocitat a la qual es transmetia l’impuls nerviós era d’onze milions de milles per segon. Així, aquesta estimació anava de la mà i promovia interpretacions més o menys místiques de l’ésser humà però en cap cas estimulava la investigació científica de lafisiologia del sistema nerviós. Aquesta primera estimació també va dificultar l’estudi de la velocitat a què s’executen les diferents activitats mentals, investigació que, actualment, constitueix una peça clau dintre de la Psicologia cognitiva.













fLayoutInCell1fIsButton1fLayoutInCell1


A l’esquerra, foto de Johannes Peter Müller; al centre, foto de Herman Ludwig Ferdinandvon Helmholtz. A la dreta, a dalt, aparell utilitzat per Helmholtz per a mesurar la velocitat de conducció de l’impuls nerviós; sota, el canvi en el potencial d’acció del nervi ciàtic de la granota quan és estimulat a diferents distàncies del múscul.

L’any 1850, Herman Ludwig Ferdinand von Helmholtz (1881-1894) va aconseguir mesurar amb èxit la velocitat de transmissió de l’impuls nerviós,mostrant que aquesta era molt més lenta del que originalment s’havia pensat, d’uns 26 metres per segon. Després d’aquesta troballa, es va iniciar una investigació intensiva sobre el sistema nerviós dins del marc de treball de les ciències físiques i biològiques. Així mateix, l’esmentada troballa va possibilitar la utilització del temps de reacció com a instrument en l’estudi dels processos de pensament.La pràctica que realitzarem té dos objectius principals:
1.- Il·lustrar com la neurofisiologia va contribuir al naixement de la psicologia científica.
2.- Familiaritzar-nos amb la lògica general emprada pel psicòleg que està interessat en mesurar la velocitat d’un succés psicològic que no pot ser directament observat.
Per tal d’assolir aquests dos objectius, realitzarem un experiment moltsenzill que s’explicarà tot seguit. A continuació, i donat que l’experiment que durem a terme s’inspira en el realitzat per Helmholtz, és necessari entendre primer com es pot utilitzar la tècnica que ell va emprar per a mesurar la velocitat de l’impuls nerviós en éssers humans.
L’experiment de HelmhotzLa tècnica de Helmholtz és bastant senzilla. Helmholtz va disseccionar la pota d’una granota,extraient un múscul connectat a una fibra nerviosa. L’experiment consistia en estimular el nervi en punts situats a diferents distàncies del múscul, i mesurar el temps transcorregut entre l’estimulació del nervi en cadascun d’aquests punts i la resposta de contracció del múscul (i. e., temps de reacció).
En primer terme, Helmholtz va estimular elèctricament el nervi en el punt en què estavaconnectat al múscul. A continuació, va estimular el nervi en un altre punt allunyat d’aquest lloc de connexió. Helmholtz va observar com el segon temps de reacció era més llarg que el primer. Per tal d’obtenir una estimació de la velocitat de l’impuls nerviós, va seguir el següent raonament: la diferència en temps entre les dues mesures correspondria a la velocitat a què l’impuls nerviós recorre la...