Explicacio comportament huma
La psicologia humanista no es considera estrictament una escola psicològica, sinó més aviat un enfocament. No pretén esdevenir una branca de la psicologia, sinó simplement complementar-la en temes i mètodes omesos per la psicologia tradicional i d'aspiracions científiques fetes fins al moment.
Moviment que sorgeix a la dècada dels cinquanta dels.XX, com a conseqüència de la insatisfacció que produïa la psicologia científica del moment, especialment el conductisme i la psicoanàlisi, ja que els psicòlegs humanistes consideraven q la psicologia havia creat una imatge parcial, i per tant, incompleta de la persona, amb la qual cosa aquesta disciplina no només no havia contribuït a entendre la persona, sinó que l'havia deshumanitzat, reduint-laa mecanismes d'estímul i resposta, o considerant-la un pou de conflictes inconscients. La seva reivindicació, doncs, ñes una humanització de la psicologia.
La ideologia d'aquest moviment té les seves arrels en la filosofia existencialista d'autors com J.P. Sartre, K. Jaspers o m- Heidegger, q consideraven cada persona com un ésser únic al món.
Alguns dels principis fonamentals comuns alspsicòlegs humanistes són els següents:
Cada persona és única; per tant, es rebutja l'intent d'explicar les persones per mitjà de lleis generals, o la reducció del seu estudi a elements químics o neurofisiològics.
Cada persona és autònoma, responsable de les seves decisions i decideix el seu desenvolupament personal.
Com q els aspectes cognitius, afectius i conductuals estaninterrelacionats, cal q la psicologia estdiï els individus des d'una òptica integral i global.
Aspectes com el sentit de l'existència o la recerca de valors, malgrat ser obviats per escoles psicològiques tradicionals, són de primera importància en psicologia.
Els principals temes tractats per la psicologia humanista són les relacions interpersonals, la responsabilitat associada a la lliertat, eldesenvolupament autorealitzador de la personalitat...
Els autors més importants de la psicologia humanista són Carl Rogers i Abraham Maslow:
1) Carl Rogers i la toeria del si-mateix “Self”.
Va anomenar la teoria de la personalitat la toeria del si mateix. Segons Rogers, qualsevol persona q se sotmeti a teràpia per tal de canviar o millorar, ha de modificar l'estructura del si-mateix (factororganitzador del seu psiquisme) perquè el canvi sigui possible. Entén el si-mateix com una estructura formada per totes les experiències q la persona pot atribuir al seu organisme o als resultats de la seva conducta. Així, doncs, el si-mateix és una representació d'un mateix.
Segons Rogers, el si-mateix és una estructura q regula la conducta, pq acaba per no produir les conductes q van en contrad'aquesta autorepresentació, tot i q no nega la possibilitat q la persona pugui produir conductes incoherents amb el si-mateix per influència de l'inconscient. Per a Rogers, un si-mateix fluid i tolerant és signe de salut mental.
En tot cas, per a Rogers, els humans busquem l'autorealització i l'autosuperació, però per a això és important q pugui escollir els camins de la seva trajectòria.
2)Abraham Maslow i l'ésser humà autorealitzat.
Segons Abraham Maslow, l'ésser humà està motivat a la seva conducta per necessitats, que es poden ordenar jeràrquicament:
Necessitats fisiològiques (gana i set)
Necessitats de seguretat
Necessitats de pertinença i amor, i d'estima i valoració (pròpia i dels altres).
Al cim de la jerarquia es troba la necessitat d'autorealització,q només es fa notar quan les altres estan resoltes.
Maslow presenta les característiques de la persona autorealitzada. Les més importants són:
acceptació pròpia i dels altres
espontaneïtat
necessitat d'intimitat
autonomia
interès social
sentit de l'humor
comportaments democràtics
amor autèntic i incondicional.
Cognitivisme o psicologia cognitiva....
Regístrate para leer el documento completo.